31/01/2017

El xou vergonyós de Motos i Pantoja

2 min

Pablo Motos està en ratxa. Si la setmana passada Mercedes Milá li va parar els peus i el va deixar en ridícul, aquesta no ha pogut caure més baix agenollant-se davant Isabel Pantoja. Una cosa és entreteniment light i preguntes còmodes. I una altra obsequiar la folklòrica amb un rentat d’imatge descarat, fent-li la pilota de manera llefiscosa. Tan aviat com Pantoja va entrar al plató, ella i Motos es van abraçar com si fossin dos germans separats en un orfenat. Van omplir el públic d’El hormiguero de claca incondicional: fanàtiques que li aplaudien les frases buides de cupletista carrinclona. Isabel Pantoja, que s’ha passat dos anys a la presó per blanqueig de diners i frau fiscal per la seva implicació en la trama de corrupció urbanística de l’Ajuntament de Marbella, va reaparèixer a Antena 3 com un ocell fènix ressorgint de les cendres. Tot i els seus antecedents, hi va haver una paraula i un nom que no es van pronunciar: “presó” i “Julián Muñoz”. Ni una sola vegada. Els eufemismes de la seva condemna eren “después de todo lo que he pasado”, “después de este tiempo” i “un lugar de cuyo nombre no quiero acordarme”. Com si hagués estat ingressada a l’hospital o salvant vides a la guerra.

Pablo Motos va revelar, durant la conversa, que dies abans havien sopat junts. La supervisió i el pacte previ del xou es feien evidents, tot i que el presentador tampoc semblava gaire coartat: regalimava agraïment i servitud. Motos li acariciava l’espatlla, l’agafava pels braços i fins i tot un parell de cops li va fer petons als llavis. L’escena no podia ser més patètica i decadent. El bufó de l’entreteniment estovant la cantant corrupta. “¿Cómo es un día tuyo feliz, Isabel?”, “¿Y cómo es un día triste?” Pantoja es recreava en la seva pròpia retòrica afectada, fent filosofia barata sobre l’amor, la mort i els traumes vitals. Buscava l’aplaudiment ràpid i la claca devota l’hi proporcionava. Va preparar un gaspatxo a petició de Motos i van ballar junts mentre trituraven les verdures. Les fans del públic tastaven el caldo com si fos un calze amb la sang de Crist. Una dona malalta asseguda a la grada es va acostar a la cantant per tocar-la. Pantoja li allargava el braç mentre li deia “Te quiero. Te amo” mantenint una distància prudencial. Motos feia de guardaespatlles. El fill, Kiko Rivera, va entrar per telèfon. “Mi madre es un ejemplo de cantante y de persona”, repetia. “¡Te amo por encima de todas las cosas!”, s’hi tornava l’artista. Operació Pantoja engegada. La que esborra el delicte i reinsereix socialment els exreclusos d’elit. Una hora i mitja de televisió per trencar el gel, renovar la imatge i desactivar el passat immediat. Conversa fent pornografia de les emocions per hipnotitzar les masses. Només a Catalunya, un 19% de quota de pantalla i més de mig milió d’espectadors. Pràcticament el doble del que és habitual.

stats