Micròfons negres a TV3
La cobertura de TV3 de la manifestació de diumenge a favor de la unitat d’Espanya generava recel, sobretot entre aquells que, amb el ferm desig de menystenir la televisió pública catalana, desitjaven una informació esbiaixada que servís de prova per validar totes les mentides que s’han abocat sobre TV3.
Però TV3 va ser informativament exemplar. Van aplicar els protocols audiovisuals i periodístics habituals d’altres manifestacions. Canvi de programació per retransmetre en directe la seva evolució, emissió simultània de TV3 i el 3/24, redactors repartits al llarg del recorregut per anar fent connexions i una realització que s’ajustava a les necessitats dels fets. En cap moment es va tancar pla ni es va fer el ridícul de voler evitar banderes. Tot al contrari: la col·locació de càmeres als balcons va permetre un pla zenital que mostrava en pantalla la multitud de gent, les banderes i les pancartes. Des de plató també es complementava la informació donant repercussió als tuits que tenien a veure amb la manifestació i es van entrevistar els líders polítics i responsables de l’organització que eren a la capçalera de tota aquella gentada. TV3 també va oferir en directe els parlaments des de l’escenari i va anar entrevistant assistents perquè expliquessin el seu punt de vista sobre la situació que està travessant Catalunya.
Era impactant com, sobretot a l’inici, alguns dels ciutadans es dirigien a càmera o al reporter (especialment a Xavi Rosiñol) amb molta virulència i indignació. Els crits constants de “¡Puigdemont, a prisión!” que tot sovint sentíem cada vegada que els reporters es dirigien a càmera feien pensar. Primer, en la filosofia de la manifestació i en com han quedat d’abonyegats els suposats pilars democràtics dels que defensen la unitat d’Espanya, però també en la transparència dels serveis informatius de TV3. Desconec quantes televisions públiques aguantarien un parell d’hores, més el posterior Telenotícies (que va ser igual d’impecable), amb tot de gent exigint presó per al president del país, cada dos per tres, davant de la càmera.
Amb tot, hi va haver un fet que val la pena no passar per alt. Si bé a les onze del matí els reporters de TV3 que estaven a peu de carrer lluïen el micròfon habitual amb el logotip de la cadena a l’esponja i al dau, al cap de tres quarts d’hora, els periodistes ja van haver de canviar el model. Tant Xavi Rosiñol com Gemma Aragall van aparèixer amb micròfons negres sense cap mena de distintiu de la cadena. Una estratègia per evitar ser increpats o alterar els ànims dels més intolerants. Perquè ja se sap que, per més bé que ho facin, el que molesta no és el contingut d’un canal que sovint ni tan sols veuen, sinó simplement que existeixi aquesta televisió.
