22/05/2017

Les clavegueres de Fernández Díaz

2 min

Diumenge TV3 emetia Operació Catalunya, un 30 minuts que ordena les peces que des dels poders fàctics s’han col·locat per aturar el procés sobiranista. S’endinsa en l’actuació soterrada d’un cos policial paral·lel i reconstrueix com va interferint en els processos polítics i judicials. No és que a l’audiència ens vingui de nou l’existència d’aquest engranatge secret, però la virtut del 30 minuts és com connecta els casos, com posa nom, cognoms i càrrecs a aquestes mans negres i dibuixa amb rigor i claredat una trama molt complexa i fosca. El programa de TV3 se serveix dels testimonis de periodistes d’altres mitjans (Pedro Águeda, Ernesto Ekaizer) per construir la història. És gràcies a les seves respectives investigacions que es pot desgranar l’operació Catalunya. Llàstima que la televisió pública hagi perdut la possibilitat de tenir també equips d’investigació propis per aportar les seves pròpies conclusions.

El reportatge arrenca amb imatges aèries de la ciutat de Madrid mentre escoltem les gravacions dels que actuen contra el procés. Transmet la sensació de Gran Germà que controla sense ser vist. L’estructura del reportatge és impecable, sòlida i cronològica. L’espectador va lligant caps de notícies i situacions que coneixia de manera més superficial. A través de periodistes i experts es va desemmascarant aquesta policia política i es va posant el focus en el rol concret dels personatges protagonistes. Marcelino Martín Blas (cap de la unitat d’afers interns de la policia), Eugenio Pino (director adjunt de l’operatiu) i el comissari José Manuel Villarejo queden retratats alhora que s’especifiquen les seves connexions amb el PP. Amb gran encert, paral·lelament el reportatge il·lustra com la maquinària mediàtica espanyola més conservadora es posa en marxa per generar escàndol entorn dels casos. Informes manipulats, comptes corrents, proves falses... tot es va connectant i va donant cohesió a la conspiració. Si bé el 30 minuts no pot afirmar amb proves i rotunditat la responsabilitat última del ministre Jorge Fernández Díaz, sí que troba la manera d’assenyalar-lo, tant amb el context com fins i tot utilitzant el llenguatge audiovisual. Primer ho fa a través de la figura de Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau i interlocutor del ministre en les gravacions en què conspiraven tots dos contra ERC i Convergència. No sembla innocent, per cert, la inclusió del pla en què apareix José Zaragoza saludant De Alfonso efusivament, i com l’altre hi respon amb un alegre “¡Hombre, Pepe!” El reportatge es tanca amb el ministre marxant del Congrés després de respondre a les preguntes de la comissió d’investigació. El 30 minuts inclou com surt al carrer quan ja és fosc. Una imatge una mica cinematogràfica, amb un aire de thriller polític. La manera al·legòrica d’assenyalar-lo com a principal inductor.

stats