30/12/2016

Certificat d’assistència al 2016

2 min

Els resums informatius de l’any són, psicològicament, un exercici que serveix per tenir perspectiva de l’actualitat. Poder acotar el pas del temps i veure que allò que semblava llunyà no ho és tant. Que malgrat que sembli que tot continua igual, sí que passen coses. El tancament oficial de l’any a nivell informatiu es fa, precisament, per prendre consciència col·lectiva que el món evoluciona i, en conseqüència, nosaltres també.

En un any convuls com ha sigut aquest 2016, el títol del resum de l’any a TV3 era una mica al·legòric i molt adequat: “Us pensàveu que ho havíeu vist tot?” Sempre un desafiament a l’espectador. T’incita a veure el resum en un any amb tantes situacions inesperades que, efectivament, tens dubtes de si et queda res més per veure. El plantejament d’estructurar el resum a través d’una reunió d’edició dels serveis informatius era molt atractiu, també. A l’audiència li agrada veure els professionals fora del seu context habitual. Poder observar la tele entre bastidors és llaminer. Però després el resum va ser pla i obvi.

Ni repte informatiu ni cap mirada en especial. El podríem definir com a simplement notarial, per deixar constància del que ha passat. Els inserts amb les aportacions dels periodistes de la cadena eren de guarniment i més aviat buits, frases de transició, que servien per esponjar i separar blocs, però que no dotaven el resum de cap punt de vista especial ni concret. Sorprèn perquè a l’arrencada del programa, en la reunió, Lídia Heredia apuntava una molt bona idea: “M’agrada que siguin els fets els que s’expliquin per ells mateixos, i deixa’m una estoneta a mi i que ningú m’hagi de dir si això va així...” I, al contrari del que suggeria Heredia, la veu en offsintetitzava els blocs de resum talment com si patíssim d’amnèsia i ens tornessin a informar del que ha passat per omplir les llacunes mentals. Va ser un resum correcte (per descomptat) a nivell d’informació. Però va ser fred, monòton i mancat d’intencionalitat. En un any impactant, crispat i sorprenent en molts aspectes, la construcció de la narració estava totalment mancada de sensacions i emocions. No hi havia mirada específica, crescendo narratiu, ni alts i baixos ni per bé ni per mal. Les imatges eren òbvies i el relat també. Li faltava ànima, no tenia la singularitat que prometien a l’inici en el consell de redacció i no vam trobar el desafiament que ens suggeria el títol. Un cop acabat el resum de l’any vam arribar a la conclusió que sí, que malgrat els dubtes que ens van fer agafar en començar el programa, de tot el que ens van explicar, efectivament, ho havíem vist tot, tal com ens pensàvem.

stats