Un món de bon rotllo?
La setmana va començar convulsa: a escala internacional, entre l’assassinat de l’ambaixador rus, el camió arrasant un mercat de Nadal a Berlín i un pistoler ferint tres musulmans a Suïssa teníem la sensació que el món s’estava tornant boig. I davant la inquietud que pot provocar l’actualitat, el millor consol és recórrer al Món 324, el programa de capçalera per a qualsevol que vulgui que li redibuixin el panorama amb sensatesa per saber allà on som. Però ens vam trobar amb la sorpresa que ni Xesco Reverter i companyia havien tingut en compte que en poc més de vint-i-quatre hores la realitat podia ser molt desagraïda. Havien preparat un programa per tancar el 2016 titulat Un món de bon rotllo (o per què no estem tan malament com creiem) en què asseguraven que ens donarien motius per no ser tan pessimistes i demostrar-nos amb dades i el rigor habitual que les coses estan millor ara que abans. Lògicament era un programa gravat amb antelació, de tal manera que el mateix equip va dubtar del que emetrien tenint en compte les notícies de les últimes hores. De fet, el director i presentador, Xesco Reverter, es justificava a l’inici dient que s’havia debatut a la redacció la possibilitat d’oferir uns altres continguts però que al final, malgrat tot, creien que el plantejament d’injectar-nos una dosi d’optimisme havia prevalgut. S’ha de reconèixer que va ser un criteri una mica agafat pels pèls. Sobretot perquè, per exemple, TV3 no va fer especial sobre l’atemptat a Berlín. Caldrà establir què determina en aquest tipus de tragèdies que hi hagi edicions informatives especials o no: quants morts calen i quants quilòmetres de distància ens han de separar de la catàstrofe per prendre la decisió de tirar endavant un programa o no.
Dimarts a la nit, doncs, al Món 324 es feia una mica estrany veure en Xesco Reverter enfilat a la nòria del Tibidabo i donant voltes explicant-nos que eren al parc d’atraccions com a referent d’alegria i divertiment. El contingut del programa mantenia la qualitat habitual per donar-nos informació molt rellevant que se’ns escapa: xifres optimistes sobre l’esperança de vida a escala mundial, democratització progressiva, un analfabetisme minvant, descens de la mortalitat infantil, reducció de la pobresa, menys guerres, progressos científics i tecnològics que incrementaven la qualitat de vida i tolerància creixent envers l’homosexualitat o la convivència entre races. Un món una mica més de color de rosa del que estem acostumats a percebre, analitzat des de diferents perspectives. Un molt bon programa de cara a les festes de Nadal però, sense cap mena de dubte, en una mala setmana.
