El misteri del defensor de l’espectador
El programa RTVE responde és l’espai destinat a atendre les queixes i consultes dels espectadors i oients de l’ens públic. És un programa que s’emet l’últim diumenge de cada mes. És curiós de veure perquè t’adones de fins a quin punt l’audiència es fixa en petits detalls, té en compte errades o se sent ofesa pels continguts. Diumenge passat, per exemple, una persona d’una associació de tartamuts lamentava l’emissió d’un capítol d’una sèrie de dibuixos animats en què uns personatges es burlaven d’un nen que s’encallava en parlar. Aleshores, apareixia el responsable dels continguts infantils per argumentar que la trama pretenia justament condemnar aquell comportament. Un altre espectador es queixava que havien tallat els últims compassos de l’ Al·leluia de Händel en un concert i el cap d’emissions lamentava la relliscada explicant per què s’havia produït. Un senyor de Girona es queixava que en el programa Aquí la Tierra hi sortia molt poc la seva província, i el presentador, que també és d’allà, li repassava les múltiples vegades que n’havien parlat. Un home estava amoïnat per la progressiva desaparició del Teletext, i el cap de tecnologies li explicava per què.
Un noi es queixava que en la gala de Cap d’Any de TVE hi hagués participat el cantant Maluma, conegut per les seves cançons masclistes. La cap d’entreteniment, convidada al plató, donava explicacions poc convincents. La mateixa professional va respondre a queixes sobre MasterChef júnior i la manera de tractar la canalla en el programa. A RTVE responde algunes explicacions són de dubtosa consistència. D’altres, molt lògiques.
Però el misteri va arribar a l’hora de respondre a una queixa sobre els serveis informatius de la televisió pública. Un senyor lamentava que hi havia excés de notícies centrades en la ciutat de Madrid. I així com en la resta de casos sempre hi havia un responsable que donava la cara i atenia la resposta, aquesta vegada no. La resposta va venir a través d’una veu en off impersonal, gairebé robòtica, que es defensava de la queixa. A mesura que la veu articulava l’explicació, el text s’anava sobreimprimint en pantalla. I, al final, es retolava la firma: La dirección de informativos. Ni nom, ni persona. Veu robòtica, lletres sobreimpreses i un càrrec genèric sense propietari aparent. Un misteri.
El que transmet TVE, una vegada més, és una manca de transparència en els seus informatius i un temor a donar explicacions. Segurament perquè saben que els criteris que utilitzen són dubtosos de ser exposats públicament. No serveix de res un espai per al defensor de l’espectador si el mateix programa contribueix a incrementar la sensació de misteri, ocultació i sobreprotecció dels responsables.
