Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El lladre de Park Avenue

Poder gaudir del Sense ficció setmanalment a TV3 és un luxe televisiu. És l'espai de la graella en què tot espectador exigent s'hauria d'aturar tan sovint com pogués. Dimarts vam conèixer la història de Marc Dreier, un advocat ambiciós de Nova York conegut com "el Houdini de la impostura". Robava diners de falsos clients amb la voluntat de guanyar-ne més, empès per una megalomania que el va convertir en un heroi poderós i envejat a la ciutat. El lladre dels 750 milions de dòlars retrata el personatge en el procés d'espera per conèixer la sentència del jutge. Un compte enrere de seixanta dies, que se'ls passa tancat en una gàbia d'or amb un braçalet localitzador al turmell. Un luxós apartament de Manhattan que es converteix, en certa manera, en un context metafòric. El luxe impressionant del pis amb vistes infinites esdevé una freda sala d'espera mig buida. Les parets que abans gaudien de la personalitat de les millors obres d'art ara són espais blancs amb caixes arraconades. La desconstrucció de l'individu explicant-se davant de càmera. El títol original del documental és Unraveled , és a dir, aclarit . I és que el resultat és extraordinari. Es mostra un únic punt de vista, el de l'acusat, i obté no només la seva confessió sinó l'explicació detallada de la seva evolució delictiva. De fet, la revisió del cas concret de Dreier no deixa de ser una manera d'explicar la bogeria de l'economia inconscient i depravada que ens ha portat al punt que som ara. El perfil psicològic que es dibuixa de Marc Dreier és el diagnòstic mental d'un poder econòmic global corrupte, individualista i podrit. Al final del documental, amb els títols de crèdit, sona un tema musical excel·lent composat especialment per concloure aquesta història. Es titula Magic Man , del grup Red Wanting Blue. Una cançó preciosa amb una lletra que resumeix la trajectòria i l'actitud del protagonista. En l'estrofa final diu: "Una última farsa, el millor truc del barret, pare, perdona'm, aquesta és la meva actuació per desaparèixer". I és que en el súmmum de la vanitat, aquest home ambiciós que buscava els diners per obtenir fama i aplaudiments ha triat una interpretació final. L'acceptació de fer el documental és una opció que intenta dignificar la seva estrepitosa derrota. Oferir un llegat final i mediàtic que li serveixi de compendi vital. El lladre dels 750 milions de dòlars no deixa de ser el seu últim gran acte d'exhibició pública.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF