Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Un espontani a la tele

Dimarts el magazín informatiu de la tarda de La Sexta, el Más vale tarde, va ser interromput per un espontani. Mentre una tertuliana parlava es van començar a sentir uns crits de fons. Era una veu masculina que després de dir el seu nom i cognoms advertia cridant: “ ¡Quiero denunciar una serie de crímenes secretos! ¡Escuchadme unos momentos por favor! Denuncio que el pesquero ‘Santa Ana’ lo hizo el gobierno de los Estados Unidos. ¡El gobierno de los Estados Unidos asesinó a Manolo Escobar! ” El realitzador ràpidament va mantenir en pantalla les imatges d’un vídeo i mai vam arribar a veure l’escena. Només la sentíem. I vam anar notant com la seva veu cada vegada se sentia de més lluny mentre algú li deia amb to comprensiu: “ Vale. Vale. Ahora esto me lo cuentas a mi ¿Vale? ” Un dels tertulians, de manera excessivament prepotent, li repetia: “ Que no te están pinchando.... que no te están pinchando... ” com si l’individu més que una terrible ansietat (segurament malaltissa) per denunciar uns crims estigués buscant els seus minuts de glòria televisiva.

La presentadora, Mamen Mendizábal, va controlar la situació molt hàbilment. Amb un to molt tranquil li deia pel nom i li argumentava: “ Carlos, este no es el contexto, este no es el contexto... ” Un cop se’l van haver emportat del plató, la presentadora va afegir: “ En todo caso en este programa siempre verificamos las informaciones, así que si es necesario verificaremos lo que quiere decir este señor y si es necesario se lo haremos llegar a ustedes...

L’instant televisiu va ser xocant. I també commovedor. Era inevitable sentir tristesa pel pobre noi amb deliris de conspiracions, exasperat per fer saber la seva veritat. El noi va irrompre en el moment en què explicaven que dues dones desconsolades van interrompre el ple de l’Ajuntament de Cadis per queixar-se de la seva situació personal a l’alcaldessa. La tertuliana exigia que a aquelles dones se les havia d’escoltar. I pam! Els va passar el mateix al plató. Però la tele és aquest espai sagrat on no hi ha lloc per a l’inesperat. Es pot aturar una sessió plenària, però no un programa. El realitzador, àgil, no va ni mostrar l’individu i el noi va veure frustrades les seves expectatives. Amb tot, va tenir sort. Potser si en comptes d’entrar en un informatiu hagués escollit un programa de Telecinco encara l’haurien fet seure a explicar tot el que sabia sobre la mort de Manolo Escobar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF