El cucut d'en Llongueras

Agraïm des d'aquí a la família Llongueras que per sopar a l'Albert Om no li donessin pa amb tomàquet i embotit. Començàvem a patir pel seu colesterol amb tan poca varietat de dieta els dissabtes a la nit. Àpats al marge, però, hem gaudit de dues edicions consecutives d' El convidat rient amb les excentricitats domèstiques i professionals de les celebritats. Si dilluns passat al·lucinàvem amb la consulta giratòria del Dr. Barraquer i els seus ventiladors, aquest hem xalat sobretot amb la desinhibició explicativa de les aventures sexuals de Llongueras. No ens ve de nou amb el personatge, però davant la seva esposa són declaracions que prenen una veracitat gairebé incòmoda. Però és aquest cert atreviment el que té El convidat : dins de casa i amb la família a prop tot pren un caire de confidència que no té el plató televisiu. S'entrecreuen espais vitals i posem rostres als entorns familiars. Traiem conclusions de les situacions més implícites i aquesta edició ens va donar molt joc satisfent la xafarderia. Memorable quan Llongueras va voler precisar quina mena de clients tenia quan "feia domicilis" (quin gran eufemisme). El perruquer precisava amb indiferència: "Dones que tenien molt recurridu ", aclarint que eren les que no en tenien prou estant casades i necessitaven alguna cosa més. És aquest còctel hilarant entre l'atreviment modern i l'explicació vintage . Després afegia: "Hi ha coses que vénen naturals. Jo no he hagut de dir mai a cap dona que anem al llit. M'hi he trobat". La part més emotiva la vam descobrir parlant de la seva filla morta i les connexions amb ella gairebé paranormals. El punt final el va posar un misteriós rellotge de cucut que vam sentir però no vam veure. El so que el retornava a la seva infància i que va revelar un inquietant trauma de petit: un petó a la iaia morta. Tant per tant, ens va donar més joc l'altre cucut del perruquer, que ha tingut més recorregut .