La crònica d'una presa de pèl

Excel·lent ull crític en el Valor afegit (TV3/33) de dimecres en observar detalladament les rodes de premsa de l'Eurogrup. Ho van titular com Crònica d'un desgavell i Albert Closas va posar èmfasi en "la forma obscura, desordenada i fins i tot prepotent" de comunicar un fet tan transcendent com les condicions del rescat de Xipre. Van posar el microscopi en l'evolució de la roda de premsa i van col·locar un rellotge en el lateral de la pantalla. El torn de preguntes dels periodistes va començar a les quatre i cinc de la matinada, després de quinze minuts d'explicacions dels responsables de l'Eurogrup. De Xipre, ni piu. Passen vint minuts fins que un periodista xipriota pregunta intrigat pels rumors sobre el rescat del seu país. El president de l'Eurogrup, aleshores, confirma la informació: requisaran el 9,9% dels dipòsits de més de cent mil euros i, atenció, diuen que el 6,75% de tots els dipòsits de quantitat inferior. Estupor entre els periodistes de la sala després de trenta-cinc minuts de roda de premsa. I aleshores el president de l'Eurogrup demana que es facin totes les preguntes de Xipre juntes "per no haver de respondre sempre el mateix". La crònica del programa indica com, després de vuit preguntes seguides, es queixa d'aquest sistema l'enviat del Financial Times . És un abús. El programa demostra també com en la roda de premsa següent, del 25 març, rectifiquen la idea de requisar els dipòsits de Xipre i neguen haver-ho anunciat d'una altra manera abans. Sensacional anàlisi periodística de Valor afegit en retratar una prepotència que hauria hagut de tenir més repercussió televisiva. Delata el nyap i la incompetència dels gestors de la crisi. El president de l'Eurogrup deia que el que havien fet amb Xipre era "la millor solució en la pitjor de les circumstàncies". Els de Valor afegit van optar per la millor manera de deixar amb el cul a l'aire la pitjor presa de pèl de l'Eurogrup.