17/09/2011

El corral de la Pacheca

2 min

Telecinco va estrenar dijous Acorralados , un nou reality de convivència entre concursants famosos. Tot i que en aquest cas el valor de la paraula famós és relatiu perquè hi ha alguns residus televisius que ningú no sap qui són. S'inclouen en aquest sector de desconeguts amb aspiracions a tertulians fixos una acròbata vaginal i una parenta del rei Joan Carles que porta el Borbó de primer cognom.

Entre els més coneguts hi ha Bárbara Rey, el Dioni, Regina do Santos (accelerada és poc), la mare d'Aída, la inconscient Leticia Sabater i l'ex-guàrdia civil exmarit de Rociíto, Antonio David.

Acorralados tanca els concursants en una casona d'Astúries. Un entorn rural amb un estable com a plató. L'espai complica la realització i hi ha estones de caos rònec.

Però, de fet, el lloc tant hi fa. Són les dinàmiques de sempre d'un reality : tot és lent, accidentat i confús. Com que ara barregen vaques i gallines amb els participants, tenen feina a advertir que els animals s'han de tractar amb cura, però no trigaran a aparèixer les queixes de les associacions.

Acorralados és la burrícia elevada a l'enèsima potència. Van vestir la presentadora en una combinació estranya de pubilla rural i hawaiana i la van fer sortir arrossegant un ase. El Dioni traient-se el perruquí i fent-lo rodar pels caps de la resta de concursants. Regina do Santos fent notar els seus encants al lladre més famós d'Espanya. I la Borbó va estar a punt de dinyar-la mitja hora després de començar.

Aquests programes, clònics, de contingut buit, que es dediquen a fabricar conflicte per generar més hores d'emissió, saturen la graella (i els audímetres). Omplen llargues polèmiques en altres programes i tertúlies i, per seguir el contingut de la deixalla que ofereixen, demanen moltes hores de sofà. De l'experiment sociològic del primer Gran Hermano hem passat al detritus de concurs que ven com a entreteniment la decadència més absoluta.

stats