Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Altre cop, sor Lucía?

Catalunya és un país on, per tradició, ens agrada tenir un referent de cada. Som nació d’un sol poeta, un únic perruquer, un entrenador, un cantautor, una model, un conjunt musical... i fins i tot una monja. De tant en tant s’experimenta un relleu en cas de jubilació, defunció o simplement pèrdua de trempera mediàtica. Durant un temps, la monja de referència ha estat Teresa Forcades. Un cop ja hem cremat tot el terreny explicatiu pel que fa a grips, vacunes, indústria farmacèutica i activitats polítiques, la seva presència als mitjans ha anat més de baixa i s’ha trobat la seva substituta. En aquest cas és sor Lucía Caram, a qui ens trobem fins a la sopa perquè fins i tot ha passat a l’àmbit estatal. Dimarts va visitar el plató d’ Hable con ellas, el late night en què cinc dones competeixen per veure quan és el seu torn per poder fer una pregunta. Per presentar-la no va faltar la frase: “ No es una monja cualquiera ”. La van comparar amb sor Citroën i van explicar la seva devoció pel Barça, Catalunya i la cuina. Del Barça i la cuina en van parlar: li van fer cuinar torrijas de Semana Santa amb el davantal culer. De Catalunya, gens. Van preguntar a sor Lucía Caram per Déu, l’Església i el papa Francesc. És la seva manera de fer proselitisme, suposo. Però amb aquestes monges estrella queda molt desdibuixada la línia que separa la vanitat de la difusió de la paraula de Déu. Per variar, sor Lucía Caram va ser víctima de l’eterna pregunta que es fa a tots els capellans i monges quan van a la tele i a la ràdio: el sexe. Durant quinze minuts la van interrogar (una vegada més) sobre la castedat i la capacitat d’afrontar la renúncia. És esgotadora sempre la mateixa pregunta inútil. Quina resposta esperen quan els pregunten si no han follat mai? Que els va agradar massa? Detalls de l’experiència? O que no els va agradar gens? A mi em sorprèn més que un individu renunciï al pernil serrà que no pas que una monja o un capellà renunciïn al sexe. No crec que cap de les respostes que solen donar (ni la de Caram ni la de la resta de monges i capellans que l’han contestat) hagin modificat la trajectòria sexual de cap espectador ni hagin dissuadit cap vocació. Com a mínim és una opció. Per què preguntem per la vida sexual a les monges i no a les actrius, als poetes, als polítics, als periodistes o als entrenadors?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF