06/12/2016

Una baralla d’escriptors

2 min

Dilluns a la nit TVE va estrenar la pel·lícula Cervantes contra Lope, una petita meravella televisiva dirigida per Manuel Huerga i construïda com si fos un fals documental. Una estratègia narrativa que comença a ser un segell distintiu de la productora Minoria Absoluta, que ja l’havia posat en pràctica amb Macià contra Companys a TV3.

Cervantes contra Lope investiga quin autor s’amaga darrere el pseudònim que ha escrit la segona part d’ El Quixot sense el vistiplau de Cervantes. En el pròleg del llibre hi ha un seguit d’insults i menyspreus literaris a l’autor original. Així doncs, la pel·lícula va recollint les declaracions dels principals autors del Segle d’Or espanyol que poden estar implicats en la trama o disposen de context per opinar: el mateix Cervantes (Emilio Gutiérrez Caba) i el seu principal rival, Lope de Vega (José Coronado), però també Quevedo (Pol López), Góngora (Lluís Villanueva) o l’editor d’ El Quixot (Pere Ponce), entre d’altres. El relat del fals documental va alternant-se amb episodis de ficció que recreen tant l’origen d’ El Quixot com la relació entre els escriptors de l’època. El resultat és un relat àgil teixit a partir d’un complex entramat de punts de vista i diferents nivells narratius que dóna un ritme, una profunditat, uns matisos als personatges i un context que difícilment es podrien aconseguir en una recreació històrica d’estructura clàssica. Cervantes contra Lope aprofita el xoc temporal impossible de la convivència entre l’actualitat i el segle XVII sense que això sigui transcendent. La veu de Montse Llussà en el paper de documentalista entrevista els personatges suposadament reals enmig de càmeres, micròfons i tècnics.

El gènere del fals documental i la suposada investigació sobre l’autor que es burla de Cervantes atorga a la pel·lícula un fil argumental sòlid i un enjòlit que es descobrirà al final. Els actors estan esplèndids i sembla que gaudeixen treballant amb personatges tan abarrocats. La pugna d’enveges i rivalitats entre escriptors dota la pel·lícula d’un sentit de l’humor molt fi i molt agraït per l’espectador. Les contradiccions entre el que diuen i el que senten, els retrets i les suspicàcies entre ells converteixen Cervantes contra Lope gairebé en un hipotètic i apocat reality show renaixentista. L’argument i el guió, a més, doten la pel·lícula d’un context sobre El Quixot, Cervantes i l’època literària que la converteixen en una ficció idònia per a una televisió pública. No sé, però, fins a quin punt la tele encara conserva prou espectadors que desitgin establir el nivell d’atenció i curiositat que demana Cervantes contra Lope. Veient com TVE va escapçar de manera maldestre i irrespectuosa els crèdits finals es pot intuir que ni les produccions de qualitat són valorades per la mateixa cadena.

stats