Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

"Si això ha d'anar dintre meu..."

Dimecres el programa de relacions de parella Per sempre (o no) se centrava en assumptes de matalàs. El llit ,es titulava l'episodi. Un nom limitat per la gran quantitat d'aspectes sexuals que van voler tractar en un únic programa. Va començar farragós amb l'educació sexual que reben els adolescents. Mira que han passat generacions que ja han rebut classes de sexualitat i són sempre iguals. Si es planteja el programa com un entreteniment (encara que sigui documental) no cal fer-ho com si fos una enciclopèdia i tocar les vessants pedagògiques, saludables i profilàctiques que implica el sexe. Com a espectador, hi ha moments que tens la sensació que es pensen que estàs assegut en un pupitre i no al sofà. I un dia que la tele ens parla de sexe, el que fan és ràdio.

El millor del capítol, la Montserrat i l'Esteve. Un matrimoni d'avis que descrivien de manera molt alegre i explícita el seu descobriment del sexe: "Jo la primera nit m'ho vaig passar molt malament. Perquè vaig dir: «Si tot això ha d'anar dintre meu no sé com fer-ho»", deia ella. Tenia més gràcia veure com els diferents testimonis anomenaven íntimament les seves relacions sexuals que escoltar les dissertacions de tota la vida sobre la infidelitat (on tothom parla d'oïda, esclar). Fer el " butxi-butxi ", "¿ una follaíta ?" i "¿ te apetejco ?" serien els hits. Es va entrar en temes que potser no eren necessaris, com per exemple la prostitució. Per tractar-lo perquè toca d'una manera una mica esbiaixada i superficial, posat en calçador, s'hauria pogut obviar i ningú no l'hauria trobat a faltar.

Per sort, vam descobrir que existeix el "porno feminista". Porno a l'estil Sex and the city per a noies d'avui dia. Perquè la paciència va arribar al límit amb un dels temes més ressuats de la tele. No falla mai. Ni amb l'edifici ensorrat ens deslliurem que ens expliquin la història de sempre de La Casita Blanca, amb idèntiques persones i imatges. I a sobre, com si fos la primera vegada i ens haguéssim de quedar parats. ¿No hi ha més llocs ara a Catalunya que es dediquin al mateix? On va la gent ara? Com s'ho fan? No. Per inèrcia, el tòpic recurrent. Si ja ho diuen, que en qüestions de sexe el pitjor de tot és caure en la rutina.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT