12/03/2013

Xavier Sardà contra Pedro Ruiz

2 min

Dissabte Xavier Sardà va reaparèixer a la televisió anant a El gran debate de Telecinco. Tenia l'alegria i la flegma de qui gaudeix fent només de col·laborador. Va participar en un debat sobre Montoro i Hisenda. Jordi González el va presentar de manera pragmàtica: " Sardà lleva años sintiendo el aliento de Hacienda en su cogote ". I així el presentador-xòuman va obsequiar-nos amb uns arguments que es van convertir en incentius per a l'audiència. Cada cop que obria la boca era per explicar una història: les cornades que ha rebut d'Hisenda, una conversa amb un inspector o les conductes dels ministres dels Borbons del segle XVIII per racionalitzar la hisenda pública. L'expressivitat, el vocabulari, l'agilitat de les intervencions, l'espontaneïtat i, sobretot, el sentit de l'humor són la clau del seu èxit. En algun instant no va poder evitar fer de moderador càustic i trepitjava el paper prudent de Jordi González per no esquitxar-se gaire. El moment pletòric de la nit va arribar a quarts de dues, amb la trobada de Sardà amb Pedro Ruiz, que era al programa per presentar el seu llibre testament. Dues feres televisives (Sardà i González) van devorar un velociraptor cansat (Pedro Ruiz). Sardà va fer evident el mal rotllo amb Pedro Ruiz i va convertir en espectacle el fet de no voler-li donar la mà. Pedro Ruiz, amanerat i amb un estilisme totalment desconcertant, va ser víctima de les burles de Sardà sobre la vestimenta: " Tienes una capacidad para elegir el vestuario... Este tergal y este rojo... " Ruiz intentava defensar-se amb aforismes caducs i fins i tot va demanar feina de tertulià a La Sexta dos cops. González reia veient com les hi engaltava Sardà, que animava Pedro Ruiz a entrar en política. El comparava amb Beppe Grillo. Demolidor. Ja ha fet bé Pedro Ruiz d'escriure el testament, perquè el que vam presenciar va ser la seva agonia televisiva. La mort mediàtica de l'artista en directe.

stats