Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Tips de bolets

Definitivament, Caçadors de bolets és un dels programes que ja es pot dir que ha fet història a TV3. Dijous, 750.000 espectadors. I fa nou temporades que aguanta. El seu èxit ha estat indiscutible, sobretot per un format alegre i entretingut que s'ha ficat a la butxaca l'audiència. Més que espectadors té devots. Al mateix nivell que els millors espais divulgatius de la BBC, Caçadors de bolets és la recepta perfecta: entreteniment, informació, pedagogia, humor, identitat nacional, coneixement del territori i potenciació de la cultura i la tradició. Però potser ha arribat un punt en què s'ha esgotat televisivament el producte. El bolet ja no dóna més de si. Els hem vist tots i per totes les bandes, ens els han catalogat i ens els hem menjat de totes les maneres possibles. Els hem tallat, arrencat, observat, mesurat i passat per la paella. Els hem cuinat fins a acabar-nos les receptes. Hem vist tots els famosos il·lustres arreplegant aquests fongs i parlant de la seva passió micològica. Hem patit pels cuiners més cèlebres baixant barrancs per trobar el rovelló perfecte. Tothom ha semblat un micòleg expert. Ens hem après els noms dels diferents tipus i hem memoritzat els tòxics. Hem vist tots els paisatges i hem pres nota dels mapes i les previsions. Però el bolet com a estrella televisiva comença a dir prou. Els tres avis que feien petar la xerrada ja no hi són. La fantàstica veu que tot ho sap ha perdut el misteri i hem descobert el seu rostre en un altre programa de la cadena. I tens la sensació que ara ja es va a buscar la celebritat simplement per farcir el programa. Dijous, les T de Teatre parlaven dels bolets amb més compromís per complir que no pas amb un interès real per tan preuada menja. Enric Gràcia, el micòleg perfecte, ja no sap què més aconsellar-nos. L'últim dia ens recordava la importància de no deixar les deixalles i les llaunes de beguda al mig del bosc. Home! Només faltaria! Ja no saben què explicar-nos.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF