03/03/2013

Teresa Forcades ataca de nou

2 min

Quan apareix la monja Teresa Forcades a la televisió ens atrapa davant la pantalla. És com si esperéssim descobrir-li o una gran veritat o una gran contradicció. A la televisió els convidats que es presenten amb uniforme (militars, policies o monges) ja persuadeixen visualment. Divendres a Els matins de TV3 Ariadna Oltra l'entrevistava. La periodista semblava que s'hagués vestit a joc amb la convidada però sense cobrir-se el cap. A la Forcades, en canvi, li queia la toca i se l'anava recol·locant. Era gairebé simbòlic, com si les icones de l'espiritualitat la volguessin abandonar rendint-se a la seva humanitat. Els religiosos mediàtics tipus Padre Vicente Mundina, Mossèn Ballarín o fins i tot el Padre Apeles (cadascú en la seva parcel·la) han tingut discursos obvis que s'han fet populars més per la seva condició que no pas pel contingut de les seves paraules. Forcades, en canvi, apuja el nivell. I a sobre és dona. Fa servir un llenguatge gens espiritual sinó més aviat tècnic i pràctic. Usa argot científic, eclesiàstic i dóna arguments des de la raó. No pretén que l'entengui tothom, sinó l'audiència més formada. S'allunya de l'estereotip de sors Citroëns i religioses de jornada electoral. La seva actitud perfeccionista i meticulosa en les converses li dóna una altivesa que fuig del rol dòcil. En la suavitat de la seva entonació hi endevines sovint una trapelleria subliminar molt mesurada. Fa créixer el seu propi discurs perquè en cada explicació sembla que es guardi un as a la màniga. I en els seus silencis hi ha missatge. Prioritza la voluntat popular a la divina i apel·la a la responsabilitat personal abans que excusar-se en l'Esperit Sant. Forcades va acabar l'entrevista demanant més espai per a la reflexió i Oltra ho va entendre com si demanés anar a les tertúlies. Forcades va posar distància: "Ja ho pensarem". L'èxit d'aquesta monja és la seva independència, fins i tot dels focus de la televisió.

stats