Televisió Espanyola està oferint, d’acord amb la seva funció de servei públic i de transmissora dels valors culturals propis, diverses processons de Setmana Santa i actes complementaris en directe. Dijous al matí vam haver de veure la Legión fent el trasllat del Santísimo Cristo de la Buena Muerte i a la tarda era el torn de la Passió de Zamora amb la processó de la Cofradia de la Santa Vera Cruz, Disciplina y Pentitencia.
Una retransmissió devota, beata, antiga... però amb un desplegament de càmeres per la ciutat de Zamora, des de grues i balcons, espectacular. Juan Carlos Ramos era el responsable de la narració, acompanyat de tres tertulians que feien, entre tots plegats, una curiosa combinació de classe de catequesi amb guia turística. Que si “ el lavatorio de los pies ”, que si “ la flagelación ”, que si “ la oración del huerto ”...
S’ha d’entendre (o fer l’esforç per intentar-ho) que, si forma part de la tradició del país, la televisió pública contribueixi a la seva difusió. Ara bé, potser s’hauria de buscar una manera més moderna de fer-ho. Un Passió-carrusel amb minut i resultat de les diverses processons que es fan per Espanya, càmeres col·locades entre els mantons de les verges per veure els devots emocionats en contrapicat... El resultat audiovisual del que fan ara és realment la d’una retransmissió antiga, desfasada, lenta, feixuga, conservadora... però potser és el mirall del país.
El més sorprenent és que a Espanya ningú es queixi que això s’emeti ni cap partit polític ho lamenti. Fan les processons, els sanfermines i les corrides de toros i s’entén com a lògic. La tele pública té com a funció contribuir a perpetuar tradicions. En canvi, és curiós com a Catalunya fins i tot s’ha hagut de defensar el mapa del temps. A determinats partits polítics els molesta que la tele pública nacional faci retransmissions dels castells, la celebració oficial de la Diada o que mostri nens i adolescents participant d’una ideologia un cop a l’any. En canvi, a TVE comentaven des de Zamora la participació emocionada d’un nen de quinze anys en un pas emblemàtic o com des de ben petites les criatures són instruïdes pels seus pares durant la processó, rebent classes privilegiades de catequesi. És curiós com, mentre que el que se sent com a propi és tradició i cultura, els valors aliens són entesos com a propaganda i rentat de cervells.
