Publicitat
Publicitat

HISTÒRIES DE LA TELE

Un Superman de pega

“Més ràpid que una bala, més poderós que una locomotora i capaç de saltar edificis d’un sol bot! Sí, és Superman!” Superman és l’heroi que salva la humanitat a la televisió des del 1952, hereu del famós còmic. L’actor escollit per protagonitzar Les aventures de Superman va ser George Reeves, que d’entrada va rebutjar el paper. Li semblava que disfressar-se amb mitges i calçotets era una feina menor i absurda, indigna de la seva categoria interpretativa. Acabava de fer un petit paper a Allò que el vent s’endugué i esperava que li ploguessin les ofertes. Però no va ser així i va acceptar de mala gana el rol de Superman. La disfressa era de llana i amb farcit afegit per simular més musculatura. Passava calor i treballava incòmode. Estava amoïnat perquè la indústria l’encasellés. I així va ser, perquè no va rebre cap més oferta. Malgrat tot, George Reeves es va guanyar l’estima dels espectadors, que el percebien com un heroi de veritat. Reeves va construir un superheroi simpàtic i amb sentit de l’humor que sempre que podia entrava a escena rebentant una paret. Per fer veure que marxava volant utilitzaven un trampolí ocult.

Però Reeves no estava satisfet. Es va tirar a la beguda i va deixar la seva amant, l’actriu Toni Mannix, per una noia molt més jove. Poc temps després, el 16 de juny del 1959, van trobar George Reeves mort a la casa que tenia a Benedict Canyon. És un dels grans misteris de Hollywood. Els forenses van determinar que es tractava d’un suïcidi, però corria la brama que la seva primera dona, Toni Mannix, hi havia tingut alguna cosa a veure. S’han fet diverses pel·lícules sobre aquest cas.

L’actor Jack Larson, company de rodatge de Reeves, recorda que pocs dies després de la seva mort Toni Mannix va contactar amb ell i li va demanar que l’acompanyés a la casa de Reeves. Hi van anar però Larson, veient les restes de l’escena del crim i els llençols plens de sang a la banyera, es va trobar malament i va demanar marxar d’allà. Recorda que es va trobar Toni Mannix observant dos forats de bala al parquet que havien quedat amagats sota una catifa. Larson no va dir res, però encara es pregunta com va saber que els forats eren allà sota. Un cop al cotxe, Toni Mannix li va dir: “Mai no hauria dit que la meva història d’amor acabaria en tragèdia”. Que cadascú ho interpreti com vulgui. No deixa de ser paradoxal que l’heroi que a la ficció aturava les bales amb el cos i salvava la humanitat acabés víctima dels trets d’una arma sense que ningú el pogués ajudar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF