03/01/2013

Sis mil euros per equivocar-se

2 min

Ens hem acostumat als concursos de televisió amb pantalles gegants, platós lluents, plafons retràctils, superfícies mòbils, presentadors elegants i públic a la grada fent de claca. I en canvi a Cuatro en triomfa un que no té res d'això. Lo sabe no lo sabe , a l' access prime time , funciona perquè és pròxim i sincer. Més que l'espectacle, potencia l'estratègia. Joanra Bonet, el presentador, escull algú a l'atzar pel carrer a qui fa una pregunta. L'escollit tria un altre vianant perquè contesti, i prèviament ha de decidir si sabrà o no la resposta. És una dinàmica en què la imatge és determinant, perquè juga amb les aparences de la gent. Bonet és el valor específic. Bregat ja a recórrer l'asfalt amb el micròfon a la mà des de l'època del Qui corre vola de TV3, transmet allò que ja no tenen els reporters de carrer: complicitat. Fins i tot amb una bossa de plàstic al cap perquè plou i no es vol mullar. No és mai impertinent, sinó que comunica voluntat de donar un cop de mà. És l'home que reparteix sort a peu de carrer. I que a sobre tria bé. Dimarts va premiar una embarassada després d'una estratègia de joc trepidant i senzilla. I és emocionant perquè fomenta la solidaritat entre desconeguts.

La resposta d'una dona d'un mercat determinava que l'embarassada s'emportés sis mil euros. La futura mare havia dit que aquella senyora no sabria la resposta. Les dues es morien de ganes de saber la solució final. " ¡Dilo ya, que si no se pone ella de parto, me pongo yo! ", cridava la dona. Efectivament, la seva resposta era incorrecta. Les dues desconegudes s'abraçaven. La dona deia: "¡Me he equivocado a propósito para que le tocara el dinero! " Va intuir correctament que el que s'esperava d'ella era no saber la solució. I això vol dir que l'estratègia del concurs és sòlida, àgil i fàcil. Lo sabe no lo sabe no és l'ambició de guanyar diners a la tele, sinó l'alegria del premi que cau en mans de qui menys s'ho espera i a sobre s'ho mereix.

stats