08/02/2013

Sensació de pobresa

2 min

Dimecres a la nit TV3 va estrenar Lletra petita , un espai amb plena vocació de servei públic destinat a orientar-nos en qüestions de consum. El títol, d'entrada, és prou enginyós i representatiu. El presenta Lídia Heredia, impecable com sempre, que va donant pas a petits reportatges amb aquell to tan seu de mestra exigent però carinyosa. El resultat és un espai una mica fred i pla amb estètica i entonació d'anunci enrotllat de la Generalitat. És agradable, previsible, correcte però (siguem sincers) no fa il·lusió veure'l. Potser és més un espai de migdia que de nit. Amb tot, hi ha frases dels experts i testimonis que poden generar certa reflexió: "Quan comprem en una botiga de xinesos potser ens estem rebaixant el sou", "Jo el que no vull tenir és sensació de pobresa" o "Del que m'he adonat és que ara llenço menys". Lletra petita ha servit per recuperar Juanra Bonet a TV3 fent de reporter de carrer. Sempre comunica una actitud assertiva. Els reportatges, però, potser tenen un to entre naïf i paternalista que acaba avorrint. La ultracondensació de mesures per retallar despeses, sistemes per intercanviar objectes a través de la xarxa, l'opció de llogar el propi cotxe als veïns i la gent fent cua per ser el primer a la polleria et va provocant un desànim progressiu i certa basarda. Els mecanismes neurològics del màrqueting per fer-nos entendre fins a quin punt estan oposats el cor i la butxaca va acabar sent el recordatori de com anem de frenats amb la crisi. La mesura d'alerta i precaució és positiva com a missatge però erosiva com a contingut televisiu. És aquest discurs que et reitera a la memòria que hem tocat fons. Fins i tot la secció Escoltem els avis , en què les persones grans ens recorden les seves penúries i la nostra frivolitat té pretensions de la poètica de postguerra a la qual últimament es recorre. I potser abans d'anar a dormir necessitaríem una altra cosa...

stats