Saludeu la Filo

Dimecres, l’ Amb filosofia del 33 emetia el seu penúltim episodi. Aquest capítol (i també el de la setmana que ve) trencava l’estructura habitual del programa per explicar a l’audiència com es pot dur a terme la pràctica de la filosofia a l’escola, fins i tot en el parvulari. El programa mostrava com diversos mestres, des del parvulari fins a secundària, oferien un mètode, heretat dels Estats Units, que promou que els nens facin fer gimnàstica al seu cervell, és a dir, motivar-los a buscar respostes i fer-se noves preguntes, reflexionar sobre ells mateixos, l’entorn i la seva relació amb els altres. El millor és que Amb filosofia mostrava, sense pressa, com es duien a terme aquestes sessions a l’aula, la manera com els mestres interactuaven amb els seus alumnes, les preguntes que els plantejaven en funció de l’edat i com, de mica en mica, els nens anaven raonant i aprofundint en conceptes més complexos. Era una part divertida perquè, com és habitual, les respostes dels nens són entendridores, sinceres, sorprenents i, de tant en tant, plenes de veritat. En els més petitons, la clau era la Filo, un ninot que estimulava els nens a exercitar el seu pensament. En funció de l’escola, des d’un titella d’una iaia fins a un peluix d’una marieta, la Filo es lleva quan els nens la desperten amb cura i li diuen bon dia. La Filo és l’esquer per crear el clima, acotar l’exercici i promoure la pràctica. Els especialistes d’aquest mètode explicaven el perquè de la dinàmica i la importància de determinats rituals: l’actitud relaxada, el silenci, respectar el torn de paraula, mantenir la capacitat d’atenció i la voluntat d’escoltar els altres... I de mica en mica enteníem com això no era gratuït ni disciplina escolar sinó la manera de posar en pràctica una actitud davant la vida.

En el programa d’Emili Manzano i Xavier Antich, s’entenia, de manera simple i popular, què vol dir fer filosofia. Responia a la famosa i eterna pregunta “De què serveix la filosofia”. I més important encara: es posava de manifest la necessitat d’iniciar-se en aquesta pràctica des de ben petits. No és un caprici ni un esnobisme. Com tot entrenament, com més aviat es comenci millor, perquè el que vam veure a Amb filosofia és que, de cara al futur de la humanitat, aquesta gimnàstica del cervell és imprescindible pel bé de la nostra espècie. Més enllà de divulgar un mètode, Amb filosofia reivindicava la importància de desenvolupar en les persones un pensament creatiu, crític i acurat. I la manera d’assegurar que això passi és acostumar els nens a fer-ho des de ben petits. Tenir una vida lúcida depèn dels estímuls que rebis. Per tant, el que va fer el programa del 33 va ser advertir-nos que la filosofia des de la infantesa pot determinar vides senceres i, fins i tot, la qualitat de la televisió i l’exigència dels espectadors.