05/04/2011

Risto Mejide: un mica desaprofitat

2 min

El publicista va pujar a La noria de Jordi González tot i que més aviat va semblar que entrés a la piscina de boles d'un parc lúdic. Risto es va presentar amb una estètica una mica evolucionada: ha canviat les ulleres de sol més macarres per unes de més esnobs i la jaqueta de cuir per una americana. Però manté l'artificiositat del seu personatge. Per explicar que no surt a la tele però que continua treballant darrere de les càmeres li agrada dir: "Me ha pasado al lado oscuro" . Així, la feina que fa sembla més suggerent.

Jordi González va començar l'entrevista admetent que hi hauria temes pels quals no li preguntaria per una qüestió de "pudor personal". Imagino que fins i tot el mateix Risto diria que no és una bona manera de crear expectatives d'una entrevista. Com a mínim González va demostrar haver-se llegit el llibre del convidat, cosa que no sol passar a la televisió. La tova i evident prudència de Jordi González a l'hora d'abordar l'entrevista va semblar una manera de desmarcar-se d'alguns dels vídeos que tenien preparats per al convidat. El cop d'efecte més agressiu va ser comparar-lo amb altres "escriptors televisius": Leticia Sabater, Carmen Lomana, Beatriz Trapote i Aramis Fuster. Un cop baix en tota regla del qual Risto va defensar-se amb rapidesa: "Està bé, aquests són els vostres referents a Telecinco...".

La sensació final va ser l'habitual de les entrevistes a La noria : interrogatori amable, falsament incisiu i reiteració del discurs habitual del convidat. Risto Mejide va ser un gran desaprofitat. És un personatge capaç de resistir una entrevista molt més punyent i irreverent. Però és una prova més que Mejide va saber crear un personatge perfecte que fins i tot imposa els professionals de la tele, que saben el pa que s'hi dóna. El tracten amb una prudència poruga que desperta poc interès televisiu i no afavoreix el llarg recorregut que podria tenir el "producte Mejide" que tan bé va funcionar.

stats