Revisar l'11-S per mirar endavant

Els aniversaris de catàstrofes fan mandra televisiva perquè suposa reviure un drama que donaves per arxivat (que no oblidat): tornar a veure l'angoixa de la gent coberta de cendra, persones saltant de les torres, gravacions telefòniques de les víctimes acomiadant-se...

Però hi ha excepcions. Dijous a la nit el canal 3/24 va fer un especial dedicat a l'11-S: El dia que va canviar el món . Va ser exemplar: amb un desplegament de mitjans i connexions en directe important però sobri, un excel·lent plantejament dels motius de reflexió, un debat de posicionaments interessant i una capacitat per reviure la desgràcia amb voluntat d'entendre el present.

Des de Barcelona, Esteve Soler coordinava el campament base amb dos especialistes. Connectava en directe amb Nova York, on Antoni Bassas es va fer càrrec del material més sensible: els familiars de víctimes. Des de Brussel·les i des de Madrid es van completar testimonis, reportatges i reflexions que sempre aportaven nous arguments als espectadors. Impecable.

Bassas va entrevistar la mare d'un noi mort i un exbomber aferrat al record. No va insistir en el dolor sinó que va saber oferir un punt de vista a l'hora de commemorar tragèdies i mantenir la memòria: "Algú comprarà un bolígraf amb la data de la mort del meu fill. I això em deixa de pedra", deia la mare.

Bassas també va entrevistar el professor d'història Tom Harrington. Extraordinari. Va aclarir idees de passat, present i futur sobre els Estats Units i va donar una lliçó de compromís amb el seu país des de l'autocrítica: ens va trencar els esquemes per analitzar des del retrat acurat i no des de l'autocompassió i l'heroisme.

L'especial del 3/24 va repassar els canvis polítics i les conseqüències de la Primavera Àrab des de la lògica i el rigor i no des de la llàgrima fàcil. I sobretot amb reflexions universals, que ens incloïen a tots, i sense col·locar l'espectador com un voyeur que observa per la tele la desgràcia aliena.