Punset, què t’ha passat?

Eduard Punset és un home de salts vitals insospitats. Va passar de ministre a divulgador científic de culte a la televisió. I els espectadors ho vam acceptar amb una naturalitat notable. Ens vam fer fans del Redes de La 2 amb nocturnitat i traïdoria, fascinats per les seves històries de neurones, oceans còsmics, misteris de la memòria, conducta humana i teories sobre la felicitat. La seva calma zen, el seu castellà nasal ple de catalanades, la seva lentitud de paraula, una entonació melindrosa i els seus cabells esbullats li donaven un carisma especial. Eduard Punset es va convertir en el professor predilecte, una mena d’avi venerable i savi que es feia estimar des de l’altra banda de la pantalla. Ens descobria el món i a nosaltres mateixos. Des del que és més inabastable fins al fet més microscòpic. De l’Univers a les connexions sinàptiques. Malauradament, Redes va desaparèixer de la cruel dimensió catòdica. Però el mestre Punset és incombustible. Va reaparèixer a la televisió anunciant pa de motlle. I aquí vam tenir el primer xoc. Punset ens va explicar amb meticulositat científica i rigor universitari “el doble horneado”. Una jugada mestra dels publicistes, que van aconseguir que el pa més sintètic de la història de la gastronomia amagués propietats nutritives dignes de ser destacades.

Aquest any els creatius s’han superat. “T’imagines que ens diu que sí?”, deuria preguntar entre rialles algun publicista espavilat imaginant la nova campanya de la Grossa de Cap d’Any. I ja teniu el venerable professor Punset anunciant-nos la nostra loteria. Veure el científic per excel·lència fent un petó a la senyora del capgròs i el collaret de boles és el darrer salt mortal televisiu d’Eduard Punset. L’economista del Fons Monetari Internacional, el ministre de Relacions, el conseller de Finances de la Generalitat, l’eurodiputat... acaba compartint pantalla amb la Grossa de Cap d’Any i ens assegura que la nostra és “la millor loteria del món”. I ens ho argumenta des de la raó i des de l’emoció. Infal·lible. Maniobra magistral de la publicitat, que ha trobat el millor venedor de submarins del nostre país. “Som l’última gota de l’última onada de l’immens oceà còsmic”, explicava sovint Punset. Però també som el miserable mamífer que aspira a fer-se milionari. A Eduard Punset ja li ha tocat la loteria amb aquests anuncis. I és que, al capdavall, per més neurones que hi posis, no hi ha ciència més exacta que la que fa sonar la caixa. Com diu Punset... “¡És fantàààààstic!”