Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Pintar amb la cigala

Dimecres, passada la mitjanit, Telecinco semblava que celebrés el Cap d'Any. Estrenava un programa de varietats sobre l'escenari amb públic i un grupet de famosos fent de claca asseguts en tauletes rodones. Fan cara de ser-hi per compromís. Hi passen mags, malabaristes, faquirs, humoristes i fins i tot el Reugenio. Cabaret Olé (el nom avisa) és un programa propi dels anys 80, també per les maneres del presentador. El mestre de cerimònies és José Corbacho, que continua amb la seva fixació: menystenir subtilment cadascun dels interlocutors, fotent-se'n per algun tret distintiu del físic. Sent una predilecció especial per calbs i obesos, i sempre que pot els recorda com els llueix la closca o els quilos que pesen. Es va atrevir més amb Falete i Carmen Lomana i no va gosar amb Boris Izaguirre. Com a bon espectacle de Mediaset, les ballarines s'hi exhibeixen amb roba interior molt sexi. La copresentadora és Soraya, que combina les seves cançons amb la introducció d'alguns numerets. El resultat final és una mena de circ tipus Tú sí que vales però amb participants competents. Els famosos, en comptes de votar, senzillament fan el paperot de donar conversa, i les senyores aguanten els estris al mag de torn. El que també va fer servir l'eina va ser un australià anomenat Pricasso. Ha versionat el nom del pintor així (suposo) perquè pinta amb el prepuci. Va fer un retrat molt ben elaborat de Berto Romero mullant la cigala en una paleta de coloraines i estampant-la sobre la tela. Per a les grans superfícies remenava el cul i es tacava les natges de pintura. Per dibuixar amb detall es netejava el penis sucant-lo en una galleda, s'hi passava un drap davant del públic, i au, a retocar la nineta dels ulls amb la punta del nap per aconseguir un retrat ben expressiu. És la tele desfasada, vulgar i xarona. Això sí, feta amb dos collons.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF