Revelador Sense ficció de TV3 amb Avi, et trauré d'aquí! Especialment pel cas flagrant que denuncia, per la solidesa dels arguments i les proves que exposa, per com queden en evidència els que ho intenten rebatre i, finalment, per l'excel·lent elecció de testimonis que hi intervenen. El documental arrenca amb un objectiu clar d'en Joan Pinyol: recuperar les restes del seu avi, exhumat d'amagat per la dictadura i enterrat de nou al costat de Franco al Valle de los Caídos. I més casos com el seu, no només del bàndol republicà sinó també del nacional. El documental no s'empara en qüestions ideològiques sinó simplement morals. I amb la mateixa cruesa que el règim de Franco va segrestar els cadàvers es retrata l'aberració històrica, aportant fins i tot les factures dels refrescos que es prenien els encarregats d'espoliar cementiris. El motor narratiu és la lluita. El duel permanent entre la convicció ètica i l'obstinació política, entre l'angoixa dels uns i la passivitat dels altres, entre la necessitat de remoure consciències i la intenció de silenciar l'assumpte. El documental compta amb escenes demolidores, especialment les gravades a Navarra. Allà, una família que va poder recuperar els seus morts guarda encara al garatge la caixa de fusta on duien les restes. Després, les fotografies antigues de tots ells amb les calaveres dels seus parents, en senyal d'una barreja de victòria i amor. Emocionant i esgarrifós a la vegada. I a cada obstacle que ens presenten per aconseguir l'objectiu d'en Joan, una prova més que reforça els arguments, com el testimoni de Baltasar Garzón o el documental suec que té accés al responsable del Valle de los Caídos. Un reportatge que a mesura que avança es torna més cru i brutal, fins al darrer segon, on la càmera es converteix en l'únic mitjà que té en Joan per arribar al seu avi. Avi, et trauré d'aquí! és una bona radiografia d'un fet tan intangible com la manca d'humanitat.
