L’origen de la salutació ‘trekkie’
Un dels elements més emblemàtics de la sèrie de ciència-ficció Star Trek és la salutació amb la mà, plana i deixant un espai entre el dit cor i l’anular, formant una V, de tal manera que els dos dits del costat dret i els dos del costat esquerre queden units.
Inicialment, en el procés de creació de la sèrie, la salutació vulcaniana no estava prevista d’aquesta manera. Originàriament era, per inèrcia, una abraçada. Però l’actor Leonard Nimoy, que interpretava el senyor Spock, va fer veure als guionistes que aquell gest era una mica contradictori amb la contenció emocional que caracteritzava els hominoides vulcanians. Va ser a L’Època d’Amok, el primer capítol de la segona temporada, que Nimoy va proposar una alternativa, coincidint que havien d’escenificar la visita a Vulcano, el planeta natal de Spock. Nimoy va explicar anys més tard: “Havíem de tenir una salutació especial, igual que els orientals inclinant-se o els militars fent el gest de posar la mà a la templa”. Gene Roddenberry li va preguntar què li agradaria fer i Nimoy li va mostrar la seva mà fent la salutació que passaria a la història. No va ser casual. L’actor, en el documental For the love of Spock que va dirigir el seu fill, va explicar que havia vist aquella forma de col·locar els dits molts anys abans. De petit, va anar a la sinagoga amb els seus pares amb motiu d’una celebració jueva important. Nimoy recordava: “Durant la celebració, un grup d’homes es van plantar davant la congregació, es van cobrir els caps amb un mantell i van recitar un càntic. El meu pare em va dir: «No miris». Tenia vuit o nou anys, i vaig mirar de reüll”. I el que va veure va ser un home recitant amb les dues mans aixecades i juntes, fent la que anys més tard es convertiria en la salutació vulcaniana. “Temps després vaig saber que és la forma de la lletra shin de l’alfabet hebreu. La lletra shin és la primera lletra de la paraula Shaddai, el nom de Déu. Vaig sobreviure tot i mirar de cua d’ull. Però aquell gest em va intrigar molt i per això el vaig proposar”.
La sorpresa va ser quan, dies després de l’emissió d’aquell capítol de Star Trek, el 15 de setembre de 1967, Leonard Nimoy va adonar-se que la gent, pel carrer, li feia la salutació trekkie. De seguida van veure que aquell petit gest no era només una anècdota sinó que es podia convertir en un símbol representatiu de la sèrie. Va ser molt més. Identifica milions de seguidors de la sèrie i és una manera de desitjar pau i felicitat. Fins i tot els dibuixos animats han aprofitat la salutació com una petita picada d’ullet als pares. A Ice Age, el nadó humà saluda així un ovni congelat i a Toy story, en Buzz Lightyear rep en Woody amb aquest gest que ha esdevingut universal.
