16/05/2017

‘Herois’: una autèntica tragèdia

2 min

Diumenge, al 30 minuts, vam poder veure HeroisHerois, un reportatge que posava el focus sobre un grup de persones que van denunciar la corrupció política que van detectar des del seu lloc de treball. Recordava molt un Sense ficció de fa mesos titulat Alertadors contra la corrupció de Montserrat Besses i Pere López. Però, mentre que aquell programa posava l’èmfasi en l’entramat polític i econòmic i recollia casos també a nivell internacional, Herois se centrava en l’àmbit estatal i aprofundia més en el cost personal que implica la denúncia de la corrupció.

Herois era un mosaic demolidor. Estava molt ben plantejada l’estructura, que avançava progressivament en diferents casos que s’alternaven, cosa que ens permetia anar coneixent de mica en mica els seus protagonistes. S’anaven descabdellant diferents trames, en àmbits diversos, que sempre anaven a petar al mateix lloc: un sistema podrit per culpa d’interessos econòmics privats i gràcies al tràfic d’influències. A nivell narratiu provocava un efecte bola de neu que impactava contra l’espectador, superat per l’allau de casos i les mateixes dinàmiques corruptes. El treball de producció en l’elecció de testimonis era impecable. Per com ho explicaven, per com encara s’emocionaven o notaves el nerviosisme de recordar-ho malgrat el pas dels anys i perquè, lògicament, tots ells parlaven de primera mà. Ni experts, ni analistes, ni periodistes. Simplement un ventall de víctimes.

Els detalls de les seves històries personals eren el que convertia Herois en un reportatge tan potent. Una enginyera jove explicant com a l’inici tenia la sensació que la seva demostració d’honestedat seria un valor per rebre noves ofertes de feina en altres llocs i, en canvi, continua a l’atur. Una professional experimentada de l’administració que es mostra davant les càmeres confeccionant collarets com a manera de subsistència. O la treballadora de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet que detalla com els seus companys li deien que l’entenien però que no es podien posar al seu costat per por que els passés el mateix que a ella. O el sindicalista mexicà que se sent aïllat. O el militar aixafat pel pes d’un exèrcit caduc i dictatorial. O la tristesa profunda del funcionari errant que ha perdut l’esperança de recuperar la felicitat.

Descobríem persones honrades, competents, amb vocació i esperit crític. I, en canvi, aquestes són les que s’expulsen del sistema. Per tant, més enllà dels casos individuals, Herois fa un retrat dels estaments de poder. El trencaclosques de vivències pretén sacsejar-nos perquè vegem que no són situacions aïllades sinó un mal endèmic de l’administració. El títol era una mica contradictori. Perquè malgrat el seu immens valor, eren herois sense cap mena d’èpica. Més aviat ens vam veure arrossegats per la tragèdia.

stats