24/05/2017

TV3: nit de servei públic

2 min

Dimarts a la nit, la periodista Montserrat Besses introduïa així l’Especial Sense ficció sobre la postveritat i com la societat s’ha tornat molt més flexible a l’hora de tolerar la mentida: “Avui us oferim una nit de servei públic”. I el millor del cas és que l’emissió no només va prestigiar la cadena en oferir un documental i un debat d’alta qualitat sinó que va obtenir bona audiència. Veritats de mentida va obtenir un 13,3% de quota de pantalla i 402.000 espectadors de mitjana. Era revelador, pedagògic i tenia un objectiu clar: sacsejar els ciutadans perquè s’adonin de la importància que té desenvolupar el sentit crític a l’hora de consumir informació. La bona acollida demostra que encara hi ha audiència que desitja trobar continguts televisius exigents, que requereixen atenció i concentració. L’estructura del documental feia fàcil el més enrevessat. Aclaria els conceptes de moda més perillosos a l’hora de distorsionar l’actualitat (postveritat, alternative facts, fake news, algoritmes estadístics a internet o la perversió del fact checking), i el millor de tot eren els exemples informatius que il·lustraven cada cas. Els experts que desenvolupaven els conceptes, aclarint els riscos que comportaven i els conflictes ètics que suposaven, eren també de gran ajuda per acostar totes les complexitats del context periodístic actual a l’audiència més neòfita en aquest àmbit.

Veritats de mentida va tenir en compte fins i tot l’autocrítica i va posar l’exemple de la precipitació informativa a l’hora de comunicar la mort de Muriel Casals al canal 3/24. La tragèdia de la immediatesa en detriment del rigor. Molt reveladora, també, l’explicació sobre el sistema de subvenció de mitjans digitals que tenia la Generalitat i com s’ha hagut de modificar perquè afavoria la creació de falsos usuaris i notícies de contingut poc ètic. L’explicació dels engranatges de funcionament de Facebook eren també de gran utilitat per als usuaris de la xarxa.

El debat posterior moderat per Montserrat Besses, la directora del documental, va ser un encert i va permetre la introducció d’un format que, amb retocs, podria esdevenir més regular: la reflexió reposada entorn d’una qüestió d’actualitat o una problemàtica social duta a terme per especialistes de nivell i no amb tertulians estàndards que saben de tot i de res. Potser el contingut va ser massa específic per a la gent del gremi periodístic i podia alienar i resultar una mica espès per a la resta d’audiència. Però la va nodrir de coneixements.

Una de les qüestions en què més es va insistir va ser en la necessitat d’educar les generacions més joves en el consum de mitjans informatius i en la construcció d’un esperit crític. Doncs bé, Veritats de mentida és el documental perfecte per començar, tant en l’àmbit familiar com en els instituts i les facultats. Servei públic en tota regla.

stats