Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Marhuenda la torna a vessar

Divendres passat el director de La Razón , Paco Marhuenda, feia de tertulià a Espejo público . L'altre contertulià del magazín matinal d'Antena 3 era Toni Bolaño. El duet d'analistes de la cadena del Lara convida més al zàping (o a l'exili) que a la reflexió, però junts garanteixen l'exhibició argumental desacomplexada. El programa va oferir un vídeo amb el testimoni de diversos espanyols residents a Egipte que estaven vivint amb angoixa el conflicte i que s'havien vist obligats a fugir del país. En retornar la imatge al plató es va sentir la veu de Marhuenda que deia fluixet: " No, no... que se jodan ". El micro el va trair. A Bolaño li va fer gràcia i, abans que la presentadora pogués introduir el tema, va exclamar: " ¡Hoy este viene fuerte, eh! " Sandra Daviú (que substitueix Susanna Griso mentre fa vacances) va assentir amb perplexitat i, en comptes d'interpel·lar el tertulià i fer-li repetir el que havia dit, va optar per preguntar per Egipte com si no hagués sentit res.

La reacció de Bolaño i la sorpresa de la presentadora ens fan pensar que el comentari espontani de Marhuenda efectivament anava dirigit als espanyols residents a Egipte. Mala llet al marge, això demostra (una vegada més) com la majoria de tertulians han oblidat quin és el seu veritable paper en aquest gènere periodístic que ha acabat rebaixat a espectacle. Les tertúlies (i no només les televisives) s'han convertit en diner fàcil: un generós sobresou per als col·laboradors. També en una plataforma per alimentar egos i un caldo de cultiu de divos i deesses de l'anàlisi barata. La tertúlia com a tal, inicialment, era un gènere que permetia un debat constructiu en què els participants (experts, i no pas xarlatans) s'havien d'esforçar a crear un ventall de punts de vista que ajudessin l'espectador/oient a formar-se la seva pròpia opinió. Marhuenda, amb aquest " que se jodan " gratuït i prepotent, reflecteix la degradació tertuliana. I Sandra Daviú és l'exemple d'una directora d'orquestra que, com tants altres, desconeix la funció del moderador inquisitiu i valent. No dóna nivell, sinó que es limita a llançar sardines fresques als dofins de torn. Les tertúlies televisives són ara un circ de forçuts acomodats. Molt múscul i pocs arguments savis. Així se sembra un estat d'opinió pobre que només reacciona a la demagògia. Marhuenda, una vegada més, oblida que el periodista (sigui quina sigui la seva ideologia) té sempre l'obligació de vetllar pel ciutadà i si ha de fotre algú és al poder. Al revés, és pura fatxenderia.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF