21/09/2017

Manipulació! Manipulació! Manipulació!

2 min

Aquest és el crit que molts manifestants, col·locats estratègicament darrere de reporters de cadenes espanyoles, han cridat en les connexions en directe: “Manipulació! Manipulació! Manipulació!” En molts casos no estaven equivocats. Dijous al matí només calia veure en què s’havien convertit les manifestacions pacífiques nocturnes de dimecres davant les institucions escorcollades per la Guàrdia Civil. Tots van posar inicialment imatges de la concentració massiva i cívica, però a la mínima que podien utilitzaven les escenes de conflictes per convertir-les en bucles eterns per il·lustrar la pantalla. Per què? Perquè és molt més llaminer i proper a l’espectacle veure un paio llançant coca-cola sobre un policia que no pas una vista aèria de gent que sembla un formiguer. Perquè és més televisiu dos homes damunt d’un cotxe amb estelades a l’esquena que gent asseguda al carrer jugant a cartes.

Les escenes de més tensió, tot i que no eren greus i eren molt puntuals en comparació a la quantitat de gent mobilitzada, són les que acaben acaparant l’emissió.

A Al rojo vivo d’Antonio García Ferreras eren el complement visual mentre el periodista entrevistava en directe el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido. O mentre es desenvolupava la tertúlia. O mentre parlava amb Xavier Sardà.

D’altra banda, també estan agafant molta rellevància les imatges en què manifestants increpen o destorben la feina dels periodistes. Els crits, a cau d’orella, que va haver d’aguantar Hilario Pino d’alguns manifestants i l’home que li va voler prendre el micròfon es converteixen en escenes virals per a la cadena i serveixen de prova per al conflicte i per a la mala imatge dels independentistes. És com si ara descobrissin l’autèntica cara del dret a decidir. La periodista Mayka Navarro va haver de descompartir dos homes que es van voler barallar per una bandera just quan estava fent la connexió en directe. Impossible un regal televisiu millor per a Ana Rosa Quintana: un independentista i un unionista arribant a les mans i una col·laboradora seva demanant pau.

Totes aquestes escenes, repetides, reiterades, són les que estan buscant els mitjans espanyols.

Un altre recurs molt utilitzat que estan fent servir els presentadors dels magazins matinals és saludar-se amb catalans no independentistes com si es donessin el condol. Cada vegada que Antonio García Ferreras connecta amb Xavier Sardà li pregunta “ ¿Cómo estás? ”, amb to greu de tanatori.

D’altra banda, és impressionant la quantitat d’empresaris catalans que està entrevistant Susanna Griso. Gairebé cada dia en troba algun. Tots tenen una cosa en comú: volen portar la seu a Madrid i estan amoïnats pel desastre econòmic. No hi ha cap empresari independentista, es veu.

Doncs això. Com dèiem a l’inici: Manipulació! Manipulació! Manipulació!

stats