Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Malson a Premià de Mar

Dijous a la nit Alberto Chicote, el de Pesadilla en la cocina , es disposava a salvar un restaurant de Premià de Mar. Concretament el Nou Set del Club de Tennis del poble. Allà, no només s'hi trobava la cuina bruta que és habitual, uns cuiners poc preparats i un servei deficient, sinó que també havia d'afrontar conflictes familiars. La mestressa, la Mari Ángeles, havia contractat la seva pròpia germana Dámaris perquè l'ajudés a la cuina. I allò era un drama de retrets i rancúnies que provocarien la indigestió de qualsevol client.

Pesadilla en la cocina inverteix més temps a retratar la ineptitud i els plats fastigosos que a trobar solucions. Realització ja s'encarrega de posar filtres i il·luminar malament els plats que cuinen per incrementar el fàstic de l'espectador. A part de mostrar-nos una màquina de tallar viandes plena de quisca, en aquest programa Chicote va actuar com a reconciliador familiar a l'estil d'Ana Rosa Quintana. El xef es va dedicar a fer de terapeuta de les dues germanes perquè solucionessin les seves diferències. Ell preguntava i elles li van acabar explicant drames de marits irresponsables, embarassos afrontats en solitari i famílies desunides per diferències de criteri. Un cop reconciliades les germanes el programa resol un autèntic fracàs empresarial en qüestió de minuts. Redecoren el local, els donen quatre consells i els ofereixen una nova carta que no sembla apta perquè la cuinin les cuineres que hem vist treballar abans. Però això és igual. A la tele tot ha de semblar millor. Tots ploren d'emoció i celebren el miracle.

Pesadilla en la cocin a aparentment fomenta el valor de l'esforç en el treball. En canvi, el que acaba fent és acreditar mals treballadors que ni abans tenien l'actitud ni han rebut cap mena de preparació per fer la feina que fan. La televisió prodigiosa canvia, en un parell de seqüències, el talent culinari, anys de mala relació i fins i tot la responsabilitat higiènica. Mai s'acomiada ningú (i en alguns casos no falten motius). Això sí, Chicote marxa com un heroi deixant el restaurant tunejat com si fos el parc temàtic de John McEnroe i convençut que ha salvat una família. En vint-i-quatre hores la tele ha lliurat un títol de gastronomia i ha fet la propaganda que necessita el local. Veïns de Premià de Mar, teniu una missió: comprovar si els miracles televisius perduren en l'anonimat del dia a dia. Aneu a fer el xafarder al Nou Set i passeu-me'n els informes.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF