Llach: A Ítaca passant pel Senegal

Dimarts el Sense ficció de TV3 ens presentava Yayoma , el documental de Lluís Danés que ens mostra l'aventura de Lluís Llach al Senegal. Hi té una fundació per recuperar el negoci de la pesca i dissuadir així els habitants d'arriscar la vida i enriquir les màfies que controlen la immigració il·legal. El documental arrenca amb la història d'un vaixell fantasma embarrancat davant la platja de Palmarin. I a partir d'aquí tot comença a créixer entrellaçant-se amb la cançó Maremar . Sembla com si la cançó que va composar Llach el 85 tingués un caràcter premonitori del projecte que l'ocupa ara. La mar maternal que nodreix els senegalesos que ara ajuda. El reportatge evoluciona paral·lelament a la construcció del Yayoma II , la segona barca de pesca que alimentarà famílies. Però la manera d'explicar l'argument principal (les raons socials, el context, l'economia...) es fa de manera brillant a partir de moltes petites històries. Les vivències humanes que, totes juntes, justifiquen la fundació. El nivell de cura tant en el tractament de la imatge com de la banda sonora és extraordinari, especialment quan els cops de les eines construint l'embarcació creen el ritme que donarà pas a la música. És entranyable veure com Llach dirigeix un grup de voluntaris per aprendre la cançó Maremar ( Yayoma en serer) per cantar-la en la celebració per varar la nova barca. És un documental amb tres ingredients peculiars: un cantautor d'èxit, una problemàtica social al Tercer Món i una història sobre el mar. El còctel podria resultar ensucrat o forçat, i en canvi té les costures tan ben acabades que ni s'aprecien. L'estructura del guió és perfecta, avançant de manera natural, nuant fils que havien anat quedant oberts, creant un entramat impecable d'experiències i emocions. El documental acaba amb el Yayoma II varat amb la força de la gent del poble. Una oportunitat plena de vida que vol contradir el vaixell fantasma mort a la platja.