10/02/2013

L'espanyol més increïble

2 min

Divendres a la nit Antena3 va estrenar un concurs presentat, per variar, per Carlos Sobera. Increíbles, el gran desafío es dedica a la recerca de la ment més increïble d'Espanya. Entre els concursants una nena de vuit anys que sap ubicar tots els països del món al mapa, un memoritzador d'imatges, un home que detecta melodies sense escoltar-les o un nen que reté seqüències. El programa va començar amb una prova ben vistosa. Un candidat a ment increïble havia de palpar amb els ulls tapats un home i una dona despullats. Després, amb els ulls oberts els havia de reconèixer entre una multitud de cent persones en banyador. Molta cuixa i pectoral per arrencar. Com a contrapès d'aquestes persones amb un cervell privilegiat hi ha tres membres del jurat que fan comentaris inútils i ofereixen una valoració final de les proves. Són Santiago Segura (el bufó oficial d'Antena 3), Chenoa i Mario Vaquerizo. Té nassos que aquest últim formi part de l'elenc del programa: per una vegada que un programa ens garanteix que no veurem rucs en pantalla ens hi posen el marit de l'Alaska.

La dinàmica resulta molt lenta, el jurat, sobrer i ridícul, i és del tot contraproduent fer participar nens conjuntament amb els adults. El talent d'infantesa no sempre és comparable amb el de la maduresa, però, a més, a l'hora d'emetre un veredicte la canalla és material sensible. Per compassió els fan passar a la final i per justícia implacable els eliminen en l'últim moment. La primera "ment increïble" a accedir a la final va ser un gallec que va omplir de memòria un tauler d'escacs amb xifres. La condició, que totes les files i columnes sumessin 130. La complexitat, a més, és que no veia el tauler i l'havia de completar seguint els moviments del cavall als escacs. Un prodigi. Aquest últim espectacle va ser emocionant i astorador, tot i que la televisió ara sempre genera malfiança i sospites quan ens sorprèn.

stats