Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

L’efecte ‘Pretty woman’

Ahir a la nit tres comedietes romàntiques que segurament heu vist moltes vegades es contraprogramaven a la graella de televisió. A TV3 feien Alguna cosa per recordar, la pel·lícula dirigida per Nora Ephron que versiona el clàssic An affair to remember de Leo McCarey. És aquella pel·lícula en què un pintor i una cantant s’enamoren a bord d’un vaixell i decideixen retrobar-se sis mesos més tard al terrat de l’Empire State Building. En la versió d’Ephron els protagonistes són un principiant Tom Hanks i Meg Ryan abans de destrossar-se la cara amb la cirurgia plàstica. La pel·lícula ja té, no us espanteu, vint-i-dos anys i múltiples projeccions televisives en diferents cadenes. A TVE a la mateixa hora emetien Notting Hill, una altra història d’amor que a la tele es repeteix més que el gaspatxo. Protagonitzada per Julia Roberts i Hugh Grant explica el complicat enamorament entre una famosa actriu de Hollywood i un llibreter del barri de Londres. La pel·lícula ja fa, alerta, disset anys que es va estrenar i ens sabem de memòria l’escena del sopar en què els amics lluiten per l’últim tros de brownie competint per qui té la vida més desgraciada. No ho proveu de fer a casa. A Nova, l’extensió d’Antena3, feien Cuando menos te lo esperas, aquella en què Jack Nicholson fa de maduret conquistador de jovenetes que s’acaba enamorant de la mare d’una d’elles, Diane Keaton. L’hem vist cent vegades esperant l’instant en què Nicholson ensenya el cul amb la bata de l’hospital cordada al darrere.

El cinema, i sobretot les comèdies romàntiques, sempre han funcionat a la televisió. La prova més flagrant és Pretty woman, que té el rècord d’emissions i arrasa d’audiència cada vegada. La majoria segur que són espectadors reincidents. Les vacances en general i les d’estiu en concret són el moment que les televisions aprofiten per recuperar aquests ja clàssics perquè difícilment l’audiència s’hi resisteix. Un recurs fàcil i efectiu quan la programació pròpia és escassa. Tot i que ja les hàgim vist acabem atrapats per alguna escena sentint aquell plaer que mou els nens a demanar-te que els expliquis el mateix conte. Tornar a veure algunes d’aquestes pel·lícules és com recuperar, en certa manera, l’instant en què les vam veure per primera vegada. Com les olors, la tele et proporciona l’oportunitat de retornar-te aquell fragment del passat que recordes però que no et fa res que te’n tornin a fer memòria. Primer et queixes: “Altra vegada?” I després caus. Ahir, encara que no ho vulguis admetre, segur que t’hi vas quedar enganxat ni que fos una estona.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF