L’agostització televisiva

S’acaba el mes d’agost i, un any més, s’ha confirmat la hipòtesi. Els programadors de les cadenes (totes) menystenen l’estiu, falten al respecte als anunciants i s’enfoten dels teleespectadors. Sembla que pressuposin que la majoria de ciutadans se’n van de vacances, apaguen el televisor i encenen el ventilador o l’aire condicionat. Ja és tradició —i aquest any no ha sigut una excepció— que, a banda de les cadenes temàtiques i les de pagament, les cadenes generalistes aprofitin l’estiu per apostar per refregits, per programes de pressupost més baix, d’idees caducades o d’estupidització creixent. Més enllà dels informatius i de les pel·lícules que encara mantenen el to, tant a les cadenes privades com a les públiques, sembla que les audiències, de cop i volta, els importin un rave. Per què no els dol regalar l’agost i, en canvi, els importa tant el desembre o el març? La majoria de gent, a l’estiu, no té una segona residència a l’estranger, ni se’n va vint dies de creuer. La major part de les famílies continuen a casa seva, passant l’estiu amb la finestra oberta. I precisament perquè estan de vacances, tenen més temps per mirar la televisió, que és un dels ocis més barats que ens queden. Però ha de venir de gust. Ha de tenir un cert atractiu i, en canvi, t’acaba expulsant perquè et tracta de curt de gambals. La gent no mira menys la televisió perquè estigui de vacances, sinó perquè la programació és un bunyol ofensiu. També és costum que, amb l’inici del curs escolar, comencin les estrenes de temporada i, aleshores sí, tothom hi aboqui els nous programes més treballadets, les sèries d’èxit i les apostes que els han costat pasta de debò. Les retallades són la coartada perfecta per deixar a un nivell nefast la programació d’estiu. La programació delata manca d’estima cap a l’espectador: res fa il·lusió.

¿Alguna televisió que no menystingués l’estiu no guanyaria en els audímetres? ¿No es posaria els espectadors a la butxaca? ¿No aprofitaria per guanyar-se admiració, respecte i credibilitat? És curiós com en l’era de l’aparició de noves plataformes i continguts online la tele està excessivament relaxada i no veu el perill. Només es preocupa de mantenir la massa adotzenada i passiva. Va expulsant espectadors que troben refugi en canals temàtics o a internet. I aquests serà difícil que els recuperi. Això sí, sempre ens quedarà Telecinco. El Sálvame no descansa ni al mes d’agost. Criteri i coherència. O potser és que, absorbits pels continguts dels Matamoros, Ximénez i Patiño, ja no han sabut ni quin mes marca el calendari.