Imatges que fan mal
Els atacs amb gas tòxic a Síria, presumptament provocats pel règim d’Al-Assad, han generat una allau d’imatges tràgiques en els informatius. Per sort, cada vegada més, els presentadors adverteixen l’audiència de la duresa de les imatges que estan a punt de veure. L’alerta és imprescindible perquè no tots els espectadors estan preparats per observar l’horror i hi ha ocasions en què com a mínim prefereixes estar previngut o mirar la pantalla només de cua d’ull. Però el consell del presentador pot convertir-se en una arma de doble tall i semblar un reclam: un èmfasi especial en el fet que el que s’està a punt d’emetre’s té una morbositat especial. Ara les televisions es justifiquen dient que per les xarxes socials corren imatges molt pitjors i gairebé sembla un suggeriment per buscar-les si no n’has tingut prou. Pedro Piqueras a Telecinco ho advertia especificant que no havien posat a la notícia tot el material de què disposaven, gairebé com si els haguéssim d’agrair el criteri periodístic, que s’hauria de donar per descomptat.
La diferència en el tractament de les imatges a la televisió pública i a la privada rau, sobretot, en el tipus de relat que les acompanya. Tant al Telediario de La1 com al Telenotícies de TV3 la veu en off no reforça el que les imatges transmeten per si soles. A les privades, en canvi, hi ha una descripció que reitera l’horror visual, i que converteix la notícia en una recreació més dramàtica. “Respira con dificultad aunque sus ojos se mueven deprisa”, especificava la veu en off tot just arrencar la notícia de Telecinco, amb la imatge clavada al rostre d’una nena que respirava amb l’ajuda d’una màscara a l’hospital. “Intentan limpiar la piel de los más pequeños con mangueras de agua, aliviándolos de un dolor insoportable. Apenas pueden abrir los ojos. El gas tóxico les ha cegado”, deien a Antena 3 sobre les imatges d’uns homes ruixant a correcuita uns nens molt petits. “No pueden respirar: sangran por la nariz y la boca, se asfixian y mueren”, detallaven a Cuatro sobre les imatges de gent agonitzant.
Els atacs amb armes químiques generen unes imatges terribles de patiment, agonia i escenes de molts nervis i angoixa. El seu efecte indiscriminat afecta població civil i moltes criatures. I això suposa un impacte mediàtic molt potent. Se’ls suposa una crueltat extra perquè a nivell televisiu els espectadors hem assimilat les morts per armes de foc i bombardejos de població civil com una cosa inevitable i habitual. Les d’aquests últims dies amb substàncies químiques són d’una duresa afegida i les altres una lògica tragèdia conseqüència de la guerra que vivim amb certa rutina. Danys col·laterals. Vivim tan anestesiats per les imatges bèl·liques que acumulem amb els anys que en aquestes maneres alternatives de matar hi llegim un horror extra, com si l’altra no fos tan terrible.
