Iceta, on vas?
Dissabte a les tantes de la matinada Miquel Iceta apareixia al plató del Sábado Deluxe perquè l’entrevistés Jorge Javier Vázquez. El van presentar amb un vídeo esperpèntic on retrataven el socialista com una mena de titella de la política: ballant, fent crits desaforats des del faristol, agredit pel llançament d’un ou al cap, la semblança física amb Hollande, frases humorístiques llançades en mítings i cantant. Al final, el vídeo es preguntava: “¿Podría un catalán homosexual con debilidad por el baile llegar a presidente?” Quina gran pregunta! Sobretot per tenir en compte la debilitat pel ball com un possible obstacle per a les seves aspiracions.
L’entrevista de Jorge Javier va començar amb la coacció habitual de quan el visita un polític: preguntar-li per què ha volgut anar a un programa on, incomprensiblement, tanta gent no vol anar. És la manera de posar entre l’espasa i la paret el convidat perquè parli bé de tu. Iceta va fer equilibris per posar en valor aquest succedani del Sálvame de cap de setmana. Jorge Javier insistia que la gent que té reticències a participar en el seu model televisiu són persones amb una mentalitat antiga i poc tolerant. I aleshores l’Iceta es va veure obligat a enaltir encara més positivament l’espectacle del programa per justificar la seva presència. Jugada sibil·lina del presentador. Missió acomplerta.
Mentre conversaven amablement amb Iceta, la direcció del programa incloïa en un requadre a la part inferior les noies entrevistades de després, a les quals comminaven a fer-se petons i carícies com a reclam suggeridor per mantenir l’audiència fins més tard. L’entrevista amb Iceta va tenir bon to, va ser cordial, però també va ser anodina i d’escàs interès, bàsicament perquè estava construïda a partir de tòpics i estereotips del personatge que tampoc ajuden a coneixe’l millor. A mesura que avançava el programa costava més d’entendre què hi feia allà Iceta i quina necessitat tenia de fer el paperot en un espai de televisió que habitualment evidencia una farsa, uns valors poc nobles, una manipulació de les persones i una baixesa moral terribles. Ja s’entén que tot sigui per arreplegar quatre vots, però quan l’estratègia és tan descarada només transmet desesperació electoral. Per fi, però, va semblar que descobríem el motiu. En un determinat moment de l’entrevista, Iceta va voler fer evident la seva bona relació amb Susana Díaz explicant que justament aquella nit l’havia d’acompanyar a un acte però que finalment l’havia hagut de trucar dient que no hi podria anar perquè estava convidat a aquell programa. Només aleshores es va entendre que, davant del dilema, anar a Telecinco era el mal menor per a un pla de dissabte a la nit.
