15/08/2017

Homenatge a Lady Di amb doble intenció

2 min

La HBO i la cadena britànica ITV han produït un documental que homenatja Diana de Gal·les amb motiu dels vint anys de la seva mort. El que el fa singular és la participació dels seus fills, els prínceps Guillem i Enric, que expliquen els records que tenen de la seva mare i el llegat que consideren que va deixar. Hi participa també l’entorn personal de Lady Di. El documental només s’ha estrenat als Estats Units i la Gran Bretanya. Diana, our mother. Her life and legacy és una hagiografia en tota regla, tot i que amb el títol és evident que no pretén ser altra cosa. Arrenca de manera molt emocional, amb els prínceps Guillem i Enric mirant els àlbums de fotos de quan eren petits. Fotografies privades que havia fet la seva mare o que retrataven escenes familiars amb valor per als nois. Mai es mostra cap foto de l’àlbum on hi aparegui el pare. Per als britànics (sobretot els monàrquics), veure els prínceps interactuant i parlant junts de la seva mare deu haver sigut una situació televisiva rellevant. La idea de començar així s’assegura d’estovar l’espectador dibuixant el seu rol de mare i el dels fills patint l’absència.

La part central del reportatge aprofundeix en el paper a nivell social de Lady Di i com la seva actitud més oberta als ciutadans va marcar les diferències respecte al tarannà habitual de la casa reial. Repassen la manera com Diana va aprofitar la seva posició per conscienciar sobre el drama de la pobresa, per lluitar contra l’estigmatització dels malalts de sida o per posar l’atenció dels mitjans sobre l’ús de mines antipersones.

La part més delicada és la final, en què s’aborda primer la separació del príncep Carles i després la mort d’ella. Impacten les imatges que mostren la persecució habitual que patia Diana dels paparazzis. El pas del temps demostra com es va normalitzar una situació d’assetjament voraç que avui dia seria intolerable. Sobre la separació, els prínceps Guillem i Enric en parlen poc i de puntetes, i de la mort se centren en el dolor de l’absència i com els va costar assumir-ho. Però la prudència és exquisida. Tant, que es fa estrany. Perquè, de cop, tota la devoció (fins i tot massa reiterativa) que expressen cap a la seva mare pren un caire naïf en comptes de permetre’s analitzar, com a persones adultes, la situació complexa que estava travessant la seva mare. Semblen aliens al patiment i a tota la literatura que hi ha hagut al seu voltant. I el retrat, per tant, acaba sent tan estereotipat com ho ha sigut sempre i fins i tot fàcil i obvi. Més aviat sembla que els responsables del documental hagin volgut agrair la col·laboració de Guillem i Enric regalant-los un final en què ells (sobretot l’hereu, Guillem) són els actuals dipositaris de la humanitat de Lady Di i els nous mereixedors de l’amor que els britànics van demostrar a la seva mare.

stats