Els Goya dels sobres

El millor de tot va ser l'arrencada: un bon muntatge basat en Benvingut, Mr. Marshall . També la presentació d'Eva Hache, tot i que va anar de més a menys. Igual que el nivell del guió. Les estocades al ministre Wert van ser contundents i burletes però amb classe. I no només va rebre ell: n'hi va haver per al rei, per al seu gendre, per a Rajoy, per a les retallades i per als corruptes. Bayona deu estar tip que li facin bromes amb el seu germà bessó: idèntica gracieta que el dia dels Gaudí. El més terrible: els agraïments. Alerta: d'una gala de tres hores, un total de cinquanta-set minuts i vint-i-un segons es van invertir només en dedicatòries dels guanyadors. I només un parell de minuts serien aprofitables. Les paraules de gratitud van divagar entre el tòpic, la reivindicació, la demagògia lacrimògena i l'elegància sincera. En general, el desig de reivindicació i la necessitat d'exhibir consciència de classe van fer perdre el to de celebració. La veu en off de TVE, a càrrec de Carlos del Amor, va ser precisa en dades però molt millorable en execució. Una entonació de lectura de missa, repel·lent i gens natural. Deixava anar frases del tipus " Abróchense los cinturones, que vienen curvas ". Ui, sí. Que l'Acadèmia del Cinema no trobés un recurs millor que la imatge de la posta de sol per il·lustrar el vídeo dels difunts deixa molt a desitjar. Igual que l'espectacle musical de l'star system més comercial ballant al costat de Concha Velasco. El nivell actoral de les noves generacions es demostra en la poca capacitat d'entonació i actuació sobre un escenari. Molt amateur. La realització, poc eficaç, mostrava les reaccions de platea: sempre els mateixos. I la cagada històrica, un embolic amb els sobres que va il·lusionar falsament l'equip d' Els nens salvatges . Espanya té un problema greu amb els sobres. Imperdonable. Ara bé, si aquestes gales han de fer lluir el caràcter propi, no hi va haver millor marca de la casa.