Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Fins als nassos de la campanya

Televisivament, la campanya electoral ha estat saturant i reiterativa. Els anuncis de campanya de tant veure'ls han acabat semblant paròdies. L'espot dels animalistes amb el garrinet agonitzant ens ha fotut enlaire la sobretaula més d'un dia. Mas predicant el seu discurs amb la veu acaramelada i seductora al final ja feia riure. I l'espot de Navarro (que és un plagi de l'arrencada de la sèrie The newsroom , per cert), amb la dona cridant "nazis!", feia venir ganes de llançar la croqueta contra la tele. Televisivament, les campanyes acaben generant gairebé més rebuig que compromís polític. L'espectador se sent rival dels missatges que ens volen embotir. Des del sofà, busquem defectes, critiquem físicament i fem befa de les frases dels líders del país.

A l' Info K (en sóc fan) de dijous mostraven els candidats a la canalla. Responien a dues preguntes: quin és el seu grup de música preferit i, en cas de governar, què pensen fer pels nens. En comptes d'Artur Mas, per CiU responia Oriol Pujol, que en parlar de música es va voler fer l'enrotllat simpàtic amb conyeta del Gangnam style . Vam patir. Després va triar, més calmat, els Manel. Navarro va optar per Queen. Camacho va dir: "Els Beatles i després Els Pets". Herrera, molt transversal: "Des d'Antònia Font fins a Manolo García". Junqueras, pràctic: "En Lluís Llach, que ens ajuda a vegades". Quin sentimentalisme. Rivera, revelador: "M'agrada bastant Estopa". En donem fe. I López Tena es va quedar amb The Doors. Sobre què pensen fer pels nens, tots van anar al moll de l'os: que si lluitar contra el fracàs escolar, que si tres àpats, que si millorar l'educació, que si bones escoles... En canvi, un Navarro massa relaxat va respondre: "Que nens i nenes puguin opinar sobre com veuen el món dels adults". Amb una resposta tan creïble i contundent que no esperi que li posin el We are the champions ... del Freddy Mercury.