Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

D’on no n’hi ha, no en pot rajar

El programa Hable con ellas de Telecinco és tan dolent que cada setmana hi passa alguna cosa per demostrar-ho. Aquest dimarts les cinc presentadores femenines (us recordo que la gràcia del programa és que el condueixin a la vegada un conjunt de dones) entrevistaven el ventríloc José Luis Moreno. En un determinat moment de la conversa, l’actriu Yolanda Ramos li va comentar que fa molts anys la van agafar per ballar a Noche de fiesta i no li van pagar les vint-i-cinc mil pessetes de sou que li havien promès. Ni tan sols li van fer firmar un contracte. Moreno es va comprometre a pagar-li el deute, tot i que va semblar entre molest i sorprès pel comentari. Ramos ho va agrair dient que si cobrava l’equivalent en euros ho donaria a una ONG. Pocs minuts després de la conversa va tornar a sortir el tema i l’home, al final, es va ofendre. Els va retreure que a sobre que els hi feia un favor anant-hi per ajudar-les a aixecar l’audiència (com si ell fos garantia de share ) rebia una garrotada per part del programa. Ironitzant amb el nom del programa va dir: “ ¡No hablen con ellas! ” I es va aixecar del sofà on seia envoltat de les cinc dones i se’n va anar. Les va deixar amb la paraula a la boca. Mentre vèiem com el ventríloc protestava al director del programa, elles miraven l’escena. L’home finalment va marxar i elles es van quedar mudes. Sandra Barneda va marxar. Potser l’única amb talent per redreçar la situació en directe. Després vam saber que havia anat a intentar convèncer Moreno de tornar, com si no existís ningú més en tot un equip de televisió per fer-ho. Beatriz Montañez es va quedar justificant-se amb algú que no vèiem i que li parlava per l’orellera. No enteníem res. I la resta, mudes. El silenci es va fer etern i el programa no es reprenia. L’espectador, atònit, contemplava el que semblava una pausa de publicitat en què tothom va a la seva. S’havien oblidat d’ell. Ni tenien contingut per tirar endavant, ni sabien com fer-ho, ni cap de les responsables visibles del programa agafava la iniciativa. Agonia televisiva. Va acabar sortint en directe allò que l’espectador no hauria de veure: el desconcert, les excuses -algunes molt dolentes- i la incapacitat d’improvisació. És cert que Moreno té fama justificada de divo arrogant que munta saraus pels platós, però també tenen cinc presentadores (cinc!) i cap va ser capaç ni de reconduir l’entrevista ni de resoldre un problema del directe com és continuar un programa. La prova irrefutable que el periodisme i l’experiència no tenen res a veure amb jugar a fer entrevistes a la tele.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF