03/04/2017

Diumenges d’història a TV3

2 min

Hem quedat orfes del Trinxeres, un programa que ha estat molt ben valorat per l’audiència. Però TV3 ha decidit continuar explotant aquest vessant televisiu i proporcionant-nos una dosi d’història els diumenges amb El lloc dels fets. Es tracta d’un programa de vint-i-sis minuts que en cada edició se centra en un punt geogràfic concret de transcendència històrica i en narra el més destacable. Per exemple, el primer capítol el van dedicar al monestir de Sant Pere de Rodes, quan el 1370 es va convertir en un enclavament neuràlgic del pelegrinatge. El motiu: una suposada butlla papal donava dret a eximir els pelegrins dels seus pecats però l’inquisidor general de la Corona Catalano-aragonesa va considerar que era falsa. Aquest conflicte es desenvoluparà al llarg del capítol.

El programa narra els fets intercalant el relat documental amb la recreació històrica. Pel que hem vist fins ara es tracta d’una ficció molt modesta però il·lustrativa que es desenvolupa als espais reals, mentre el presentador Marc de las Heras fa de fil conductor dels esdeveniments. A més, hi ha declaracions d’historiadors, investigadors i experts que ofereixen el context necessari.

De las Heras té un punt massa afectat o fins i tot rígid, segons com. Potser massa transcendent. Li falta trobar un to més flexible, que el faci sentir-se còmode al llarg de tot el programa. Segurament és qüestió de rodatge. Està bé que personatges de la ficció i presentador s’entrecreuin en algunes escenes sense interactuar. La recreació, per sort, només funciona a nivell de figuració i no d’interpretació teatral. Diguem que els personatges van creant postals televisives de les situacions que es van explicant a través del presentador i la seva veu en off. S’agraeix aquest recurs perquè dona una pàtina més elegant i solemne, sense necessitat de caure en el teatret per sortir del pas.

És curiós com el gènere històric està fent forat en la televisió pública i tenint tan bona acceptació. Segurament reflecteix un tarannà de l’audiència de la cadena i del país. Hi ha un evident sentit d’orgull de Catalunya i ens agrada que ens l’expliquin. Hi ha una certa addicció dels espectadors a ser informats d’allò que ens singularitza com a catalans. Demostrar-nos a nosaltres mateixos que tenim episodis d’enorme transcendència. Aquesta afició que ens relatin el passat, les circumstàncies socials, culturals i polítiques, es pot justificar, primer, per l’absència de coneixements que tenim com a ciutadans del nostre país. La història de Catalunya ha estat molt poc (o gens) explicada a les escoles al llarg de moltes generacions. És una opció que ens ha estat primer negada i després oblidada. I, a la vegada, hi ha certa necessitat d’entendre el passat perquè expliqui el nostre present: què ens fa singulars i per què ara som on som.

stats