19/12/2011

Diu molt de TV3

2 min

BARCELONAEl tòpic diu que La Marató és la festa de la solidaritat. Mentre ens retallen, per sort encara n'hi ha que volen donar. Fins i tot el conseller de Salut, Boi Ruiz (entrevistat per Tatiana Sisquella), va recaptar per telèfon. Vés a saber si aviat les donacions les haurem de fer per al seu departament. Televisivament parlant, un dels atractius de La Marató és veure presentadors en tessitures poc habituals. Cal destacar els monòlegs de Xavi Coral i Espartac Peran. Va ser evident que La Marató és també la festa de la bona voluntat. Un altre clàssic és la difícil tasca d'entrevistar canalla. Peran va xerrar amb un nen fent-li preguntes en què l'única resposta possible era "sí" o "no". Li va semblar massa concís i se les va carregar la criatura: "Sembla que està una mica espantat". Potser sí, i ell va ser poc hàbil. Als nanos de Polseres vermelles els van disfressar amb malles de ballarí per fer-los servir de mapes corporals. Els adolescents van patir tapant-se com si un rival hagués de xutar una falta. No es pot ser novell. Des del vessant més colpidor cal destacar l'entrevista de Lídia Heredia a dues mares que van perdre els seus fills sense que l'òrgan que esperaven arribés a temps. Es van convertir en donants perquè ho van demanar abans de morir. La Marató és la muntanya russa que porta l'espectador per l'emoció, la compassió, el divertiment, la banalitat i el xou més o menys reeixit. I és la gran demostració dels equips tècnics de TV3: la realització, la producció, els vídeos, el grafisme, les unitats mòbils, els enllaços... Tot funciona a la perfecció durant moltes hores i en directe. És un espectacle que crea la il·lusió d'un país cohesionat i mobilitzat per una causa. És la fórmula que es repeteix cada any, que a uns ja els cansa i que a d'altres els reconforta. És el "tot continua igual" a TV3. De moment. I que duri.

stats