Cronologia d’un escàndol sexual
A Movistar+ hi trobareu el documental Weiner, que val la pena que veieu per la manera com les càmeres s’immisceixen en una campanya electoral i graven, de manera privilegiada, el daltabaix que suposa un escàndol sexual. El polític protagonista és Anthony Weiner, el congressista demòcrata més mediàtic que ja va haver de dimitir el 2010 per haver penjat a Twitter un pla detall dels calçotets deixant intuir la seva eina. Weiner estava casat aleshores amb Huma Abedin, la mà dreta de Hillary Clinton des de fa anys. El documental fa el seguiment de Weiner durant la campanya com a candidat a l’alcaldia de Nova York el 2013. És un personatge excessiu, narcisista, prepotent, seductor, ambiciós i manipulador. Weiner era el candidat més ben situat malgrat l’escàndol que el precedia. El suport de la seva abnegada esposa que li tolera tot era clau. El que fa el documental tan singular és la simbiosi perfecta que existeix entre l’equip de gravació i Anthony Weiner. La seva evident egolatria, que destil·la trets psicopàtics, fa que se senti molt còmode convivint amb la càmera de manera permanent. Per tant, és com si la càmera no existís. Tot passa davant d’ella amb una impudícia sorprenent, fins el punt que quan esclata un nou escàndol sexual, el documental pot capturar-ne les situacions que no veiem mai: la sorpresa del seu equip de campanya quan s’assabenten per la televisió de l’aparició de noves fotografies i missatges que el comprometen, la reacció de la seva esposa en veure les imatges, les cares d’ella intentant controlar la ira, les excuses d’ell davant dels mitjans de comunicació i el paper d’estrassa que assumeix la dona. Els índexs de popularitat i d’intenció de vot cauen en picat i, malgrat tot, ell es continua deixant gravar pel documental a casa i en les reunions d’un equip ensorrat... Fins i tot Weiner es presta a fer una entrevista conclusiva reflexionant sobre tot plegat, per donar context a la cronologia dels fets que serveix de fil conductor. Weiner és un documental que enganxa poderosament. Que més enllà de la història observa rostres i reaccions com si estiguéssim espiant pel forat del pany perquè l’audiència pugui fer la seva pròpia lectura. La figura de Huma Abedin, la dona, és digna d’anàlisi. És inevitable que el seu personatge et generi incomprensió i intriga. Una dona intel·ligent i amb recursos sotmesa a la voluntat del seu marit passat de rosca i addicte al sexting. Fa llàstima i a la vegada destil·la un desig de poder i d’estatus que provoca sentiments contradictoris. A Weiner hi ha poder, escàndol, costumisme familiar, humor, situacions esperpèntiques i política. I com els mitjans de comunicació ho devoren tot plegat. El documental garanteix la satisfacció de la faceta més voyeur dels espectadors.
