Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Cops de porta a TV3 i la màgia del Doraemon

Divendres a les onze a Els matins l'Helena Garcia Melero es disposava a entrevistar l'Eliana Guerrero. La noia, fent honor al seu cognom, patrulla voluntàriament pel metro de Barcelona amb un xiulet advertint turistes i usuaris en general de la presència de carteristes. Però tot just començar vam sentir uns forts cops metàl·lics i soroll de botzines. La Melero, una mica tensa, va fer una pausa per explicar què passava: "Els espectadors d' Els matins deuen estar sentint uns cops de porta i també uns cops de botzina. Són els treballadors d'aquesta casa, que protesten per l'ERO que afecta Televisió de Catalunya. Nosaltres anem seguint amb el programa, bé que amb alguna dificultat per afrontar-lo". I així ho van fer. Mentre l'Eliana anava explicant aventures al subsòl barceloní, els cops de porta, metàl·lics i eixordadors, s'anaven sentint més clarament. Hi havia algun instant en què costava fins i tot seguir el fil de la conversa. Val a dir que si l'entrevista es va poder dur a terme amb certa normalitat va ser gràcies a la capacitat de la Melero per abstreure's d'aquella situació. Tot i que en els instants de més soroll la vam notar amb certa tensió (lògicament), se li va notar l'esforç per mantenir una aparent normalitat. Per sort, la convidada era de personalitat forta, lluitadora i convençuda. Va optar per la mateixa estratègia d'evasió que la Melero. Van ser uns vint minuts d'incertesa televisiva en què els espectadors no teníem clar si aquell xivarri podia acabar en alguna cosa més. Aquesta sensació de ruptura de l'aparent i perfecta realitat televisiva per passar a la realitat laboral d'una empresa va ser un fenomen mediàtic curiós. Va sacsejar-nos com a espectadors recordant-nos que allò és un simple aparador i que la realitat és a l'altra banda de la porta del plató.

Subtil protesta. A l' APM d'aquesta setmana vam reviure l'escena de l'Àgora en què Xavier Bosch li mostrava al Puyal la imatge de Brauli Duart participant com a concursant en el Vostè jutja . Els de l 'APM , amb l'enginy sempre esmolat, van canviar la imatge del cap de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i hi van posar la del Doraemon. Bosch li deia a Puyal: "No el reconeix? És el seu cap... i el meu cap..." Però allà hi havia el gat còsmic. Ja voldria en Brauli Duart poder-se treure de la butxaca els invents d'en Doraemon per solucionar els greus problemes que té a sobre.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF