‘Cinema 3’: The end

El dia que el diari publica cinquanta bones notícies, aquí en trobareu una de dolenta. El programa més veterà de TV3 ens ha dit adéu. El Cinema 3 s’ha acabat. Aquest dissabte al matí en vam veure l’última emissió. Ens ho podíem esperar, després de maltractar l’espai amb múltiples canvis de dia i horari i relegant-lo a franges intempestives. Jaume Figueras, amb una actitud subtilment resignada, va posar el punt final amb una professionalitat indiscutible i amb una discreció que ens va deixar una mica orfes. Després de més de trenta anys, l’emblemàtic Cinema 3 ha marxat de la graella com si fos un dia més i sense fer soroll. Una opció elegant que encara diu més del rigor que l’ha caracteritzat sempre. Ni autohomenatge, ni llagrimeta, ni malenconia, ni protagonismes, ni discursos. Una breu menció per comunicar el final i tota la resta com sempre. Ara la informació cinematogràfica quedarà engolida per la trituradora cultural del Tria 33: qualitat màxima servida a cops de guillotina.

Fa certa basarda dir adéu a un dels programes històrics de TV3, perquè és com si es tanqués un cicle. En l’últim Cinema 3 vam intentar buscar entre línies un adéu més al·legòric, però no hi va ser. Només una aura de llum envoltava Jaume Figueras per donar pas als primers vídeos, donant-li una certa imatge de sant (i màrtir). Una sobreanàlisi forçada, perquè el cert és que Figueras no va assumir cap mena de protagonisme. Com ell en queden pocs.

Gràcies, Cinema 3, per aquests més de trenta anys ajudant a construir criteri. Gràcies pel sentit pràctic que sempre heu donat als vostres continguts sense pretensions ni intel·lectualismes gratuïts. Gràcies per la sensibilitat que mai ha faltat a l’hora de tractar amb material cultural. Gràcies per l’esforç de trobar cada setmana temes en els quals poder aprofundir per anar més enllà de l’agenda. Gràcies per haver-ho embolcallat tot sempre amb cura fins al petit detall. Gràcies per fer-nos pròxims desenes de festivals de cinema que ens semblaven llunyans. Gràcies per les entrevistes de qualitat a estrelles que sovint no ho posen fàcil. Gràcies per no informar-nos mai amb inèrcia sinó amb creativitat. Gràcies per parlar-nos dels clàssics, descobrir-nos joies i donar-nos context per ampliar horitzons. Gràcies per haver-vos sabut adaptar sempre als nous temps. Gràcies perquè quan tornem a sentir la sintonia del programa, somriurem. Gràcies, Jaume Figueras, perquè has voltat món, has treballat per a ràdios i teles d’àmbit estatal i mai has tractat TV3 com un segon plat o un simple complement. Gràcies pel teu saber i el finíssim sentit de l’humor. Et seguirem en les teves col·laboracions encara que, com bé saps, no serà el mateix. Tot i que fa temps que res és el mateix...