Bertín a Aznar: servei complet
L’esperpent de Mi casa es la tuya amb José María Aznar com a convidat va ser històric. Un programa soporífer de tres hores i mitja. Fet a mida per a la megalomania del polític, que va recitar la seva autobiografia modificant la realitat com més li va convenir. El lamentable paper de Bertín Osborne exercint de vassall neguitós per satisfer l’amo marcarà una època. Hi havia vegades que es quedava tan admirat per les respostes d’Aznar que era incapaç de construir la següent pregunta, que només balbucejava. El convidat, aleshores, per intuïció, deixava anar una nova resposta per exaltar la seva pròpia figura.
L’arrencada prèvia, en què un grup d’entrevistats presenten el personatge i es recullen fotografies seves, va ser un anunci de campanya electoral. Les imatges d’Aznar amb la musiqueta de fons de Somewhere over the rainbow eren tota una declaració de principis: es recordava el seu mandat com un paradís on els somnis es fan realitat. Més endavant, quan parlava del seu final com a polític, sonava de fons “If you leave me now, you’ll take away de very heart of me, no baby please don’t go, no, I just want you to stay”. Més explícit impossible.
El més enginyós que va verbalitzar Bertín va ser una observació: “Eres de ese tipo de personas que aún sin bigote parece que tienes bigote”. Els temes que va treure a Aznar van ser perquè es pengés la medalla. Sobre ETA, va construir una èpica envers la seva supervivència en set atemptats diferents, fins i tot amb míssils. L’expresident va explicar que gràcies a ell van trobar el forat on els terroristes tenien Ortega Lara amagat. Sobre Catalunya, Pujol i el pacte del Majestic, es va inventar una fal·làcia en què ell assegurava haver predit el procés independentista ja aleshores, i va afirmar amb rotunditat que l’hauria pogut aturar si s’hagués fet el que ell proposava. De fet, Aznar cada vegada que parlava del govern o d’Espanya utilitzava el pronom jo com a sinònim. Ell mateix com a símbol del tot.
Els deliris de grandesa van explotar amb la foto de les Açores: “Yo por el interés nacional de España me voy a las Azores y a la Patagonia si hace falta! ”, i Bertín, anul·lat per la vehemència d’aquell home només va dir “Bien... Joer... ” El que va dir de l’11-M va ser pura ciència-ficció. I ni Gürtels, ni Bárcenas, ni armes de destrucció massiva per enlloc. Aznar va mentir i reexplicar la història del seu mandat amb la tranquil·litat que Bertín no li portaria la contrària. Una farsa on el presentador va oferir-li un servei complet, amb llençols nets i tovallola inclosa, mentre l’altre feia veure que el seduïa amb l’eròtica del poder. Propaganda llefiscosa que va acabar ben tard de matinada, amb els protagonistes satisfets i desfogats després d’una jornada en què es van lliurar l’un a l’altre en cos i ànima.
