Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Benvinguts al Revillisme Il·lustrat

Dijous a El hormiguero hi tornava per enèsima vegada Miguel Ángel Revilla. L'home, encara que no ho sembli i es passi mitja vida als platós de televisió, continua tenint un càrrec públic. És diputat al Parlament de Cantàbria. Pablo Motos el convida de tant en tant perquè vengui més llibres i analitzi l'actualitat amb la demagògia barata que el caracteritza. Revilla es carrega totes les opcions polítiques que no siguin la seva pròpia i individual. Fa veure que inicialment es retrau de donar una resposta per després abraonar-se a un discurs rematadament populista. En boca de Revilla, la solució a la crisi econòmica és d'una lògica infantil que la resta de polítics no volen aplicar per interessos ocults. Ell s'erigeix com l'únic visionari de l'actualitat que ofereix solucions a les persones. Per vendre el seu llibre informa als espectadors: " Viendo un Telediario la gente reflexiona... y leyendo este libro luego te das cuenta de que te están engañando ". Revilla utilitza teories conspiranoiques per vendre la seva veritat absoluta. Ell és l'intèrpret clau de la realitat " para que la gente de la calle lo entienda todo ". El pitjor és que parla del que no sap com si disposés d'informació privilegiada. Motos li pregunta pels problemes d'Hisenda de la infanta Cristina. Posen en pantalla una imatge gegant de la filla del rei. I Revilla comença: " Yo creo que esto se ha hecho para que sea mentira y así la gente crea que todo lo de antes también es mentira, y que su marido no es tan malo ". Revilla no té ni idea de res però a cada frase dóna a entendre que la gent és burra. És el pallasso televisiu que els programes conviden perquè ofereix una idea més lúdica de la política. El venen com l'home que parla clar, però en realitat és el bufó que s'inventa el que calgui per guanyar hores de tele. Va posar punt final als seus discursos demanant diners per a unes nenes malaltes. És una versió deteriorada d'Evita Perón. I, per acabar-ho de confirmar, va demanar cantar una cançó. Pablo Motos es va posar a esgarrapar la guitarra mentre Revilla s'esgargamellava entonant de mala manera una havanera. No hi ha postal més significativa de la situació actual a Espanya. Un presentador de televisió tocant la guitarra al costat d'un càrrec públic. I el polític desafinant i cridant satisfet: " Ponte el pañuelo encarnado y vamos a pasear ". Aquest és el nivell del país, i, encara pitjor, aquest és el llistó que posen a la societat. Es pensen que som tots idiotes.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF